07 des. Com afecta el divorci dels cònjuges en l’arrendament de l’habitatge?
Un dels pronunciaments que ha d’efectuar el jutge en la Sentència de divorci, separació o de nul·litat del matrimoni, si ho sol·licita un dels cònjuges, és l’atribució de l’ús del domicili familiar i el seu parament.
En aquests casos, si el contracte de lloguer és firmat per ambdós cònjuges no hi ha controvèrsia, atès que el beneficiari d’aquest dret d’ús podrà seguir residint en l’immoble.
Tanmateix, i en el present, volem exposar què passa amb aquest arrendament quan només és un dels cònjuges qui signa el contracte.
Què diu la Llei d’Arrendaments Urbans?
En aquest sentit, rau d’importància esmentar que la Llei d’Arrendaments Urbans (en endavant, LAU) estableix, en el seu article 15, un seguit d’obligacions per al cònjuge no arrendatari per a continuar amb l’ús de l’habitatge arrendat. En el cas d’incompliment de les mateixes podria donar lloc a l’extinció del lloguer.
Obligació de comunicació a l’arrendador
En primer lloc, si el cònjuge beneficiari del dret d’ús es qui va signar el contracte de lloguer i es queda residint en l’immoble no és necessari que emeti cap comunicació a l’arrendador, ja que seguirà essent el titular del lloguer en la seva condició d’arrendatari.
En canvi, si se li atribueix el dret d’ús al cònjuge no signant, és a dir, a qui no apareix en el contracte, té l’obligació de comunicar a l’arrendador l’atribució de l’ús mitjançant sentència en el termini de dos mesos des de que li fos notificada la resolució judicial acompanyant-li còpia de la sentència (almenys, en la part que afecta a l’ús de l’habitatge), passant a ser el titular del contracte, és a dir, el nou arrendatari, amb l’actual regulació (després de la reforma introduïda per la Llei 04/2013), si se li hagués atribuït de forma permanent o per un període superior al termini que resti per a complir del contracte.
Per tant, aquesta subrogació no és automàtica, si no que és condició sine qua non per a que es produeixi, la preceptiva comunicació per qualsevol mitjà que permeti acreditar la seva recepció.
Cal advertir, que en cas contrari, la manca de comunicació podria produir la resolució del contracte d’arrendament.
Contractes anteriors al juny de 2013
Anteriorment, i pels contractes de lloguer subscrits abans del 06 de juny de 2013, existeix la discrepància de si el cònjuge no firmant passa a ser el titular del contracte o bé només era un simple usuari de l’habitatge, essent la posició majoritària aquesta última. Aquesta postura implica o implicava que el cònjuge firmant continua sent el responsable de les obligacions del contacte, i, per exemple, en el cas d’impagament de la renta, l’arrendador s’hauria de dirigir contra aquest i no contra el posseïdor per a efectuar l’oportuna reclamació.
Per últim, indicar que la jurisprudència majoritària entén que l’aplicació de l’article 15 de la LAU és exclusiva per als matrimonis, regulant-se en l’article 12 del precitat text legal, les conseqüències en casos de desistiment i venciment per a les unions estables de parella.
Com et podem ajudar?
GIROLEX ESPAI JURÍDIC sempre estarà a la seva disposició per qualsevol consulta o aclariment al respecte.