Les conseqüències penals de la negativa a sotmetre’s a les proves d’alcoholèmia

Els conductors de vehicles a motor i ciclomotors, inclòs de bicicletes, estan obligats a sotmetre’s al test d’alcoholèmia o de substàncies estupefaents quan siguin requerits expressa i directament per un agent de l’autoritat.

L’oposició a sotmetre’s a les proves esmentades es troba recollida en l’article 383 del Codi Penal en el següents termes:

“El conductor que, requerit per un agent de l’autoritat, es negui a sotmetre’s a les proves legalment establertes per a la comprovació de les taxes d’alcoholèmia i la presència de les drogues tòxiques, estupefaents i substàncies psicòtropes a què es refereixen els article anteriors, és castigat amb la pena de presó de sis mesos a un any i privació del dret a conduir vehicles de motor i ciclomotors per un temps superior a un any i fins a quatre anys.”

Per tant, els elements objectius del tipus penal són clars; un subjecte actiu que es troba conduint un vehicle i es nega a realitzar les proves per comprovar les tases d’alcoholèmia o de substàncies estupefaents.

Quines conductes encaixen dins d’aquest tipus penal segons la jurisprudència?

D’acord amb el criteri jurisprudencial aplicat en els darrers anys, el delicte en qüestió també inclou conductes com:

  • Interrompre intencionadament la realització de la prova (Sentència núm. 328/2023 de 27 de març de 2023 de la Secció Novena de l’Audiència Provincial de Barcelona).
  • Negar-se a realitzar la segona prova (Sentència núm. 492/2023 de 3 de juliol de 2023 de la Secció Segona de l’Audiència Provincial de Barcelona).

Les conseqüències penals del delicte de negativa (art. 383 CP) són més gravoses que el delicte d’alcoholèmia (art. 379.2)

Contràriament al que pot suposar el ciutadà mitjà, la repercussió penal de resistir-se al requeriment efectuat per l’agent es castiga amb unes penes superiors que en cas d’obtenir un resultat positiu en el test de drogues o alcoholèmia.

Tal com hem vist en el primer apartat, el marc penològic previst pel delicte de negativa està establert en una pena de presó de sis a dotze mesos mentre que pel delicte d’alcoholèmia la pena oscil·la entre els tres i els sis mesos de presó.

A més, respecte aquest últim es preveu la possibilitat de condemnar amb una pena de multa o de treballs en befici de la comunitat.

Per tant, oposar-se a realitzar la prova per evitar ser condemnat per un delicte d’alcoholèmia implica que el remei acabi essent pitjor que la malaltia.

La condemna pel delicte de negativa exclou la possibilitat de ser condemnat pel delicte d’alcoholèmia?

El Tribunal Suprem en la Sentència núm. 419/2017 de 8 de juny de 2017 estableix que:

 “Por lo demás, desde una perspectiva criminológica, no es lo mismo ser condenado por un delito específico contra la seguridad del tráfico como el que se contempla en el art. 379.2 del C. Penal, que por un delito de desobediencia a un agente de la autoridad; pues aunque ambos tutelan el bien jurídico de la seguridad del tráfico, no lo hacen con las mismas connotaciones y el mismo alcance, habida cuenta de la naturaleza cuando menos mixta que presenta desde el perfil del bien jurídico el dleito del art. 383 del C. Penal, sin olvidar su tutela más indirecta o mediata de la seguridad vial y de los bienes personales primarios que se protegen a su amparo.”

Així doncs, la diferència entre el fet delictiu que castiguen aquests dos articles són la raó de fons que permeten una condemna simultània sense vulnerar el principi de non bis in idem.

Ara bé, per provar el delicte de conducció sota els efectes de begudes alcohòliques o de substàncies estupefaents sense els resultats del test, és necessari que quedin acreditats els símptomes d’embriaguesa que presentava l’acusat en el moment de la conducció.

 

GIROLEX sempre estarà a la seva disposició per a qualsevol consulta o aclariment al respecte. Estarem encantats de poder ajudar-te i donar-te la tranquil·litat que et mereixes.



justo luctus vel, odio ut ut Phasellus venenatis Donec