14 des. Que s’entén per major interés en els procediments de divisió de la cosa comuna?

Primerament, és important manifestar que, d’una banda, d’acord amb el que disposa l’article 552-10 del Codi Civil de Catalunya, qualsevol cotitular pot exigir la divisió de l’objecte de la comunitat, en qualsevol moment i sense que sigui necessari expressar-ne els motius, llevat de les excepcions previstes en el propi article esmentat; i, de l’altra, que l’acció de divisió de la cosa comuna és una acció imprescriptible.

Seguidament, cal tenir en compte que el procediment de la divisió de la cosa comuna, quan l’objecte de la comunitat és indivisible, o desmereix notablement en dividir-se, o és una col·lecció que integra el patrimoni artístic, bibliogràfic o documental, ve regulat a l’article 552-11.5 del Codi Civil de Catalunya, establint-se el següent:

> L’objecte de la comunitat, s’adjudica al cotitular o la cotitular que hi tingui interès;

> Si n’hi ha més d’un, al que hi tingui la participació més gran;

> En cas d’interès i participació iguals, decideix la sort;

> L’adjudicatari o adjudicatària ha de pagar als altres el valor pericial de la seva participació.

> Si cap cotitular no hi té interès, es ven i es reparteix el preu.

En consonància amb el procediment de divisió esmentat, com a primer possible criteri de divisió, l’objecte de la comunitat s’adjudica al cotitular que tingui interès.

Què succeeix si hi ha dos o més comuners que tenen l’interès en l’adjudicació de la cosa en comú? Ha de decidir directament la sort?

Aquestes qüestions han estat resoltes pel Tribuanl Superior de Justícia de Catalunya. En aquest sentit, i en primer lloc, de conformitat amb el criteri expresat pel propi Tribunal, “no n’hi ha prou amb la simple formulació de l’interès, sinó que aquest ha de ser legítim i jurídicament tutelable, i que no pot dependre tan sols de motivacions absolutament personals i subjectives dels comuners”.

Així, quan hi hagi dos o més comuners que tinguin interès en l’adjudicació del bé en comú, el Tribunal ha de comparar les circumstàncies concurrents entre les parts, en atenció al seu respectiu interès, i analitzar en quina d’elles concorre major interès per tal d’adjudicar el bé. I, només en el supòsit que fossin equivalents (partint sempre de la premisa que la particpiació és idèntica entre les parts), ha de decidir la sort.

GIROLEX sempre estarà a la seva disposició per qualsevol consulta o aclariment al respecte. Estarem encantats de poder ajudar-te i donar-te la tranquil·litat que et mereixes.