13 nov. Què passa si no es realitza el qüestionari de salut al subscriure una pòlissa d’assegurança sobre les persones?

En primer lloc, cal tenir present que el contracte d’assegurança sobre les persones, d’acord amb l’article 80 de la Llei del Contracte d’Assegurança (en endavant, LCS), comprèn tots els riscos que puguin afectar a l’existència, integritat corporal o salut de l’assegurat.

Per la seva banda, l’article 10 de la LCS, ens revela que el prenedor de l’assegurança abans de la conclusió del contracte, té el deure de declarar a l’assegurador, d’acord amb el qüestionari que aquest el sotmeti sobre totes les circumstàncies per ell conegudes que puguin influir en la valoració del risc.

Seguidament, l’esmentat article disposa que quedarà exonerat de tal deure si l’assegurador no el sotmet a l’esmentat qüestionari o quan, fins i tot sotmetent-li, es tracti de circumstàncies que puguin influir en la valoració del risc i que no estiguin compreses en el mateix.

El deure de l’assegurat exigeix, per tant, la necessitat de donar una informació veraç, en tot allò que sigui relatiu a la declaració del risc, tenint en compte, lògicament, el qüestionari al que sigui sotmès.

D’acord amb la doctrina del Tribunal Suprem, el deure de declaració lleial de l’article 10 LCS, es considera infringit quan concorren els següents requisits:

1. 1. 1. 1. que s’hagi omès o comunicat incorrectament una dada rellevant;
         2. que aquesta dada hagués estat requerida per l’asseguradora mitjançant el corresponent qüestionari i de manera clara i expressa;
         3. que el risc declarat sigui diferent del real;
         4. que la dada omesa o comunicada amb inexactitud fos coneguda o hagués d’haver estat coneguda amb un mínim de diligència pel sol·licitant en el moment de realitzar la declaració;
         5. que la dada sigui desconeguda per a l’asseguradora en aquest mateix moment;
         6. que existeixi una relació causal entre la circumstància omesa i el risc cobert.

Per tant, podem entendre que només es produirà l’alliberament de l’assegurador d’abonar la corresponent indemnització, quan s’hagi sotmès al prenedor o assegurat al qüestionari mèdic i concorri dol o culpa greu en la seva declaració.

Què passa si la companyia asseguradora no realitza el qüestionari mèdic o aquest és incomplet o genèric?

El posicionament de la doctrina jurisprudencial en aquest sentit és repetitiu, conforme l’absència de qüestionari mèdic o la presentació d’un incomplet o genèric per l’asseguradora o la falta de pregunta referent a una determinada circumstància que pugui influir de manera rellevant en la valoració del risc, ha de ser suportada per l’assegurador, sense que pugui jugar en contra de l’assegurat. En aquests casos, comporta que la companyia asseguradora hagi de satisfer la indemnització.

Sobre aquest particular, rau d’importància esmentar la Sentència del TS en data 16 de març de 2016, segons la qual:

«Como se observa de la póliza suscrita, lejos de interesar alguna respuesta acerca de enfermedades relevantes del asegurado, caso del cáncer padecido, resulta claramente estereotipada acerca de la salud general que presenta el asegurado, sin individualizar o concretar preguntas relevantes acerca de la determinación del riesgo objeto de cobertura. De forma que no puede considerarse que el asegurado, al no mencionar dicha enfermedad padecida, infringiera el deber de contestación o de respuesta que le impone el artículo 10 de la Ley de Contrato de Seguro ».

En el presente caso, conforme a la doctrina jurisprudencial expuesta, se infiere que la entidad aseguradora no cumplió previamente con su deber de someter al asegurado la cumplimentación de un cuestionario de salud, propiamente dicho, sin posibilidad, por tanto, de que éste pudiera cumplir con su deber de responder a hechos o circunstancias que pudieran ser relevantes para la valoración del riesgo. Como se observa de la póliza suscrita, lejos de interesar alguna respuesta acerca de enfermedades relevantes del asegurado, caso del cáncer padecido, resulta claramente estereotipada acerca de la salud general que presenta el asegurado, sin individualizar o concretar preguntas relevantes acerca de la determinación del riesgo objeto de cobertura. De forma que no puede considerarse que el asegurado, al no mencionar dicha enfermedad padecida, infringiera el deber de contestación o de respuesta que le impone el artículo 10 de la Ley de Contrato de Seguro.

En esta línea, tampoco puede estimarse que el asegurado haya incurrido en dolo contractual, pues el contrato de seguro no sólo era accesorio del contrato principal de préstamo, sino que además le vino impuesto por la entidad bancaria, de forma que difícilmente puede considerarse que el asegurado indujo a la otra parte a la celebración del contrato del seguro (artículo 1269 del Código Civil).

 

GIROLEX sempre estarà a la seva disposició per a qualsevol consulta o aclariment al respecte. Estarem encantats de poder ajudar-te i donar-te la tranquil·litat que et mereixes.