Tinc un litigi on la quantitat a reclamar és menor a 2.000€. Necessito advocat i procurador? No. L’art. 31 LEC, ens diu que en els judicis verbals de quantitat inferior a 2000€, així com en les peticions inicials del processos monitoris, la intervenció d’advocat i procurador no és preceptiva (obligatòria). Per tant els litigants poden comparèixer per sí sols. 

En molts casos s’arriba a l’acte de Judici Oral on l’única prova que sosté l’acusació i amb la qual el Tribunal ha de decidir per condemnar o absoldre, és la declaració de la víctima. És molt comú, doncs, veure que judicis per delictes contra la llibertat sexual, la violència de gènere, domèstica o simplement en delictes contra la integritat física o la vida - on la víctima pot inclús ser un agent de policia- l’única o la principal prova que es practicarà en Plenari és la testifical de la persona que denuncia i que processalment té el tracte de víctima per ser el subjecte passiu dels delictes anteriorment descrits.

Cada cop més, les xarxes socials ocupen un espai important en el dia a dia de les persones i són utilitzades en els diferents àmbits de la seva vida. El contingut que es publica a les mateixes arriba a un públic il·limitat i, com no pot ser d’una altra manera, també té una notable repercussió a les relacions laborals.

Històricament les arres consistien en l’entrega d’una paga i senyal simbòlica que un contractant lliurava a l'altre com a part d'un ritual de formalització del contracte de compravenda. En una altra fase de l'evolució del dret, quan els contractes ja es perfeccionen pel simple consentiment, el lliurament d’aquestes arres és prova de la conclusió d’aquesta compravenda. La regulació de les arres ve definida al Llibre Sisè del Codi Civil de Catalunya, concretament en els arts. 621-8 i següents. Existeixen 3 tipus d’arres:

El Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucional i nuls un seguit d’articles de la Llei d’Hisendes Locals que estableixen el mètode per calcular el conegut popularment com a impost de plusvàlua municipal, ja que s’assumeixen que el terreny urbà sempre incrementa de valor amb independència de la seva pròpia existència i quantia real.
amet, efficitur. fringilla luctus Phasellus commodo et, massa