10 gen. Quan es pot sol·licitar la suspensió d’una pena privativa de llibertat?
Hi ha algunes circumstàncies que permeten que una persona condemnada a una pena de presó pugui obtenir la seva suspensió.
Els jutges o tribunals, mitjançant una resolució motivada, poden deixar en suspens l’execució de les penes privatives de llibertat no superiors a dos anys quan sigui raonable esperar que l’execució de la pena no sigui necessària per evitar la comissió futura pel penat de nous delictes.
Per adoptar aquesta resolució el jutge o tribunal valorarà les circumstàncies del delicte comès, les circumstàncies personals del penat, els antecedents, la conducta posterior al fet, en particular el seu esforç per reparar el dany causat, les circumstàncies familiars i socials, i els efectes que es pugui esperar de la pròpia suspensió de l’execució i del compliment de les mesures que siguin imposades.
Els requisits necessaris per poder accedir a aquest benefici queden recollits a l’article 80.2 i aquests són:
1. S’ha de tractar de la primera vegada que la persona condemnada hagi delinquit. No es tenen en compte condemnes anteriors per delictes lleus o per delictes imprudents. Tampoc no s’han de tenir en compte antecedents penals cancel·lats o susceptibles de cancel·lar-se, ni els antecedents per delictes de naturalesa diferent que no permetin valorar la probabilitat de reincidir en el futur.
2. La pena privativa de llibertat que li hagi estat imposada o la suma de les penes (si en són diverses) no superi els dos anys. Aquest període de temps no inclou els períodes que se li hagin establert per a pagament de multes.
3. La persona condemnada haurà d’abonar la totalitat del que correspongui per concepte de responsabilitat civil. També s’entén complert aquest requisit quan la persona que ha estat condemnada assumeix el compromís d’anar satisfent la responsabilitat civil de manera progressiva, d’acord amb la capacitat econòmica, en el termini que prudencialment determini l’autoritat judicial.
L’apartat tercer de l’article 80 CP estableix que podrà acordar-se “excepcionalment” la suspensió de les penes de presó “encara que no concorrin les condicions primera i segona de l’apartat anterior”, és a dir, aquelles condicions necessàries i exigides pel règim general i ordinari de suspensió. Són requisits per procedir a aquesta modalitat extraordinària de suspensió:
1. Que no es tracti de reu habitual. En virtut d’allò establert a l’article 94 del CP, “es consideren reus habituals els que haguessin comès tres o més delictes dels compresos en un mateix capítol, en un termini no superior a cinc anys, i hagin sigut condemnats per això”.
2. Que la pena o penes de presó suspeses individualment no excedeixin de dos anys
3. Que així ho aconsellin les circumstàncies personals del reu, la naturalesa del fet, la seva conducta i, en particular, l’esforç per reparar el dany causat.
L’article 80 preveu altres supòsits de suspensió d’entrada a presó excepcionals. Sense ànim d’analitzar cadascun d’ells, s’apliquen regles especials per acordar la suspensió de l’entrada a la presó en els casos següents:
– Penats afectats per una malaltia o problema de salut molt greu amb patiments incurables, que faci que no sigui aconsellable recloure’l a la presó.
– Penats que haguessin comès el fet delictiu a causa de la seva dependència: Un altre supòsit excepcional consisteix que el condemnat hagi comès el delicte per causa d’alguna addicció a alguna droga o una altra substància, sempre que la pena imposada no sigui més gran de cinc anys de presó. En aquest cas es podrà suspendre la pena privativa de llibertat, però el condemnat haurà de certificar que assisteix a un centre de desintoxicació per acabar amb el problema d’addicció que pateix o que ja està deshabituat. Si no compleix això, li serà revocada la suspensió de la pena privativa de llibertat i haurà d’anar a la presó pel temps que es va indicar a la sentència.
Cal destacar que això no es podrà aplicar si el condemnat va cometre el delicte mentre tenia una altra pena de presó suspesa per la mateixa raó.
Deures, prohibicions o mesures com a condició per concedir la suspensió
El jutge pot condicionar la suspensió de la pena al compliment del reu d’una sèrie d’obligacions o prohibicions o mesures, entre les quals poden estar el pagament d’una multa, l’execució de feines en benefici de la comunitat, la reparació del dany ocasionat, la presentació davant del tribunal amb una periodicitat indicada, o mesures d’allunyament o prohibició de comunicació amb la víctima, segons el cas.
Si una vegada se li hagi atorgat la suspensió de la pena privativa de llibertat, el condemnat incompleix de manera greu o reiterada alguna de les condicions que se li hagin imposat, podrà revocar-se la suspensió i haurà de complir amb la pena de presó imposada originalment a la sentència.
Què passa si durant el termini de suspensió, condicionat a no delinquir, el penat comet un nou delicte i és condemnat?
La norma penal atorga un cert marge al jutjador, que no vindrà comprimit per l’obligatorietat de la revocació quan s’esdevingui un nou delicte, sinó que podrà valorar altres interessos en joc.
La Ilma. Audiencia Provincial de Girona ha començat a construir un elenc de supòsits en què la comissió d’un nou delicte no hagi de provocar la revocació de la suspensió de l’execució d’una altra pena, com ara:
a) quan el delicte s’hagi comès molt avançat el període de garantia i es tracti d’una infracció sense cap relació amb el delicte la pena del qual estigui suspesa,
b) quan es tracte de revocar la pena en el cas que hi ha hagut una mena de dilacions indegudes i es verifica que el condemnat ja s’ha apartat de l’activitat delictiva anterior,
c) quan aquella activitat delictiva prèvia estava condicionada per certes addiccions de les quals el condemnat està ja rehabilitat, de manera que es pugui mantenir amb cert fonament que aquest nou delicte suposa un fet anecdòtic en la vida del condemnat i que no implicarà la represa de una vida delictiva.
Al contrari també ens trobem amb situacions diametralment diferents, és a dir, aquells nous delictes que provoquessin necessàriament la revocació de la pena, o la seva directa imposició, perquè evidencien la futura comissió de nous delictes, com ara
d) quan el condemnat torna a cometre, durant el període de suspensió, un delicte de la mateixa naturalesa que el que va provocar la seva condemna anterior,
e) quan comet un delicte de major gravetat,
f) quan malgrat no ser delictes similars o més greu en comet més d’un durant el període de garantia,
g) quan comet qualsevol delicte molt poc temps després que se li concedís el benefici de la suspensió de la pena.
Les llistes, indubtablement, poden ser molt més àmplies, però amb els esmentats exemples s’evidencien situacions que responen a l’esperit de la llei, com és el fet que no regeixi l’automatisme de la revocació en el cas de la suspensió perquè el nou delicte comès no posa de manifest l’expectativa en què es va fundar la concessió inicial de la suspensió.