La societat actual es troba en una lluita per adaptar-se a una era caracteritzada pels canvis i les transformacions constants. Els Ordenaments Jurídics com a responsables de regular aquesta convivència en comunitat estan obligats a modificar-se i actualitzar-se amb la mateixa constància per atrapar un ritme frenètic i trepidant.

La Llei orgànica general penitenciària i el Reglament penitenciari estableixen els diferents tipus de règim que s'apliquen als privats de llibertat, per tal d'aconseguir una convivència pacífica i ordenada que tingui com a resultat la reinserció social dels penats.

La paraula sexting prové de la unió del terme “sex” (sexe) i “texting” (enviament de missatges de text). Actualment, amb la proliferació d’aplicacions, xarxes socials (Instagram, Facebook, Twitter, etc.), sistemes de missatgeria instantània (WhatsApp) i altres mecanismes de transmissió de documents i imatges, des de qualsevol...

En molts casos s’arriba a l’acte de Judici Oral on l’única prova que sosté l’acusació i amb la qual el Tribunal ha de decidir per condemnar o absoldre, és la declaració de la víctima. És molt comú, doncs, veure que judicis per delictes contra la llibertat sexual, la violència de gènere, domèstica o simplement en delictes contra la integritat física o la vida - on la víctima pot inclús ser un agent de policia- l’única o la principal prova que es practicarà en Plenari és la testifical de la persona que denuncia i que processalment té el tracte de víctima per ser el subjecte passiu dels delictes anteriorment descrits.

Hi ha algunes circumstàncies que permeten que una persona condemnada a una pena de presó pugui obtenir la seva suspensió. Els jutges o tribunals, mitjançant una resolució motivada, poden deixar en suspens l'execució de les penes privatives de llibertat no superiors a dos anys quan sigui raonable esperar que l'execució de la pena no sigui necessària per evitar la comissió futura pel penat de nous delictes.

La inviolabilitat domiciliària és un dret fonamental que tenim totes les persones. Es materialitza pel fet de tenir el dret a no permetre que ningú entri o escorcolli el nostre domicili. Protegint l’esfera pròpia de cada individu, quedant exempta o immune a les invasions o agressions exteriors, d’altres persones, i de l’autoritat pública.

Amb les noves tecnologies i les xarxes socials, probablement haurem sentit la paraula “stalker” o “stalkejar”. Col·loquialment es fa servir aquesta expressió per referir-nos a quan per exemple obtenim informació d’una persona a través de buscar el seu perfil en alguna xarxa social, convertint-nos en una espècie d’“assetjadors” quan revisem el perfil personal d’algú.
fringilla Curabitur venenatis, neque. Donec leo.