El passat 2 de juny de 2025, el Tribunal Suprem va dictar una sentència que ens ha semblat molt interessant als efectes de saber quan ens trobem davant un accident in itinere.
De forma general, es considera que has patit un accident in itinere quan has sofert un sinistre al anar o tornar del teu lloc de treball. La qualificació com accident de treball es basa en el supòsit que, de no haver hagut d’anar a treballar des de casa (o a la inversa), no s’hagués produït la lesió.
Són molts els supòsits d’accidents in itinere i la definició del concepte és molt genèrica. Per tant, s’ha d’anar cas per cas i analitzar si estem davant d’un accident de treball o, por contra, el sinistre ha de ser qualificat com a contingència comuna.
El cas que tracta el Suprem va sobre una caiguda produïda a les 7.30 hores del matí (l’entrada a la feina era a les 8:00 am). El treballador vivia en un habitatge unifamiliar i la caiguda succeeix al porxo d’aquesta quan el treballador anava a treballar.
La sentència analitza els elements que ha de tenir qualsevol accident in itinere:
- Element cronològic: L’accident ha de produir-se en un temps immediat o raonablement pròxim a l’hora d’entrada o sortida de la feina.
- Element teleològic: El motiu del desplaçament ha de ser iniciar o finalitzar el servei i tornar al domicili.
- Geogràfic: Utilització del trajecte adequat i habitual entre el domicili i el centre de treball. No serà accident si es produeix en el domicili de la persona treballadora
- Modal o mecànic: El mitjà de transport ha de ser el normal, racional i adequat.
El Tribunal Suprem reconeix que estem davant d’un supòsit discutible i la solució dependrà de si es dona més importància a l’element geogràfic o a l’element teleològic.
Si donem més importància a aquest últim estarem davant d’un accident de treball, doncs és evident que el treballador havia abandonat el seu habitatge en sentit estricte, com a espai d’intimitat real i havia iniciat el desplaçament a la feina.
No obstant, si donem més importància a l’element geogràfic no es podrà considerar accident de treball doncs el treballador no ha abandonat el seu domicili com espai de la seva propietat i no ha accedit a la via pública.
Tenint present tot lo exposat, la sentència fixa un criteri general i ens indica que si l’accident és produeix dins de l’habitatge familiar, on l’obligació de manteniment i cura correspon al treballador o a la seva família, no es podrà considerar accident de treball perquè són aquests qui han de minimitzar el risc.
Ara bé, si en algun moment surt a la via pública, punt geogràfic on la persona treballadora no té cap capacitat d’intervenció per minimitzar el risc, sí que s’haurà de considerar-se accident de treball.
En el cas de la caiguda al porxo, el Tribunal considera que no és accident de treball ja que el treballador no havia iniciat el desplaçament al seu lloc de treball, ja que encara es trobava dins de l’espai del seu habitatge unifamiliar.
Per últim, us volem posar uns exemples molt relacionats amb el cas tractat:
- Persona treballadora que viu en un pis o apartament i té un accident en una zona comuna (escales, ascensor etc.): Sí que es considera accident de treball ja que ha abandonat el domicili “estricte” i la zona de la caiguda és de lliure accés per a terceres persones.
- Persona treballadora que viu en un habitatge unifamiliar i cau en el terreny de la seva propietat quan ja ha agafat la moto: En aquest cas, el Tribunal Suprem va considerar que sí que era accident de treball, doncs ja havia agafat la moto i la finca era de gran extensió.
- Persona treballadora que viu en un habitatge unifamiliar i cau en el porxo de casa: Com hem vist, el Tribunal no ho ha considerat accident de treball, perquè el treballador no havia abandonat la zona de restricció per a tercer.
Estàs d’acord amb el que diu el tribunal suprem? t’has trobat en un cas similar i necessites ajuda?
Ens posem a la vostre disposició per a qualsevol consulta o aclariment al respecte. Estarem encantats de poder ajudar-te i donar-te la tranquil·litat que et mereixes.