19 jul. L’acomiadament verbal
Com pot un treballador demostrar un acomiadament verbal?
El treballador té la càrrega de provar el propi acomiadament.
L’acomiadament verbal pot acreditar-se de diverses formes, per exemple: acudint el treballador, després de ser acomiadat, al centre de treball acompanyat de testimonis o enviant un telegrama o burofax immediatament després de l’acomiadament per tal que l’empresa es pronunciï sobre si manté la decisió d’acomiadament verbal.
D’aquesta manera, es força la confirmació de l’acte d’acomiadament que ha tingut lloc sense presència de testimonis i s’aconsegueix poder acreditar la decisió empresarial d’extingir unilateralment la relació laboral.
En cas que l’empresa faci cas omís a l’esmentat requeriment, s’entén que es ratifica en la seva decisió d’acomiadar al treballador; fet que obra la porta a que el treballor pugui impugnar l’acomiadament, en cas que estigui en desacord amb la decsisió empresarial.
En cas de disconformitat amb la decisió empresarial, què es pot fer davant un acomiadament verbal?
La comunicació verbal de l’acomiadament incompleix els requisits formals regulats als articles 53 i 55 de l’Estatut dels Treballadors.
L’article 55.1 de l’Estatut dels Treballadors, relatiu a la forma i efectes de l’acomiadament disciplinari, estableix el deure de notificar per escrit al treballador, fent constar les causes que el motiven i la data d’efectes del mateix. En cas contrari, l’acomiadament ha de ser considerat improcedent.
La comunicació escrita té múltiples finalitats:
> Donar a conèixer al treballador els efectes que motiven el seu acomiadament per tal que els pugui impugnar, proposant la pràctica de les proves que consideri oportunes. El contingut de la carta no pot consistir en expressions genèriques, ha de ser concret, clar i precís per tal d’informar al treballador sobre els fets a què es refereix, dies en què es van cometre, etc.
> Delimitar els termes de la controvèrsia judicial, donat que l’empresa no pot al·legar fets diferents dels recollits a la carta d’acomiadament.
> Fixar els dies a quo o moment a partir del qual comença a computar-se el termini que disposa el treballador acomiadat per reclamar en cas de disconformitat amb la decisió empresarial.
> Acreditar la situació legal de desocupació del treballador.
La comunicació verbal de l’acomiadament no compleix amb aquestes exigències legals i deixa al treballador en una situació d’absoluta indefensió. Per aquest motiu, la manca de notificació escrita de l’acomiadament al treballador provoca que el mateix hagi de ser declarat com a improcedent, per l’existència de defectes formals.
La improcedència de l’acomiadament comporta les conseqüències següents:
L’empresa haurà d’optar entre:
> La readmissió del treballador amb l’abonament dels salaris de tramitació, o bé
> L’extinció del contracte abonant la indemnització prevista legalment per l’acomiadament improcedent (quantiat equivalent a 33 dies de salari per any treballat).
GRUP GIROLEX sempre estarà a la seva disposició per qualsevol consulta o aclariment al respecte.