En primer lloc, i abans d’entrar en l’anàlisis de la qüestió, cal fer esment al concepte de mesura cautelar. En aquest sentit, la Interlocutòria dictada per l’Audiència Provincial de Toledo, de data 3 de novembre de 2011 (ROJ: AAP TO 126/2011), les entén com un “expediente mediante el cual se persigue la efectividad de la resolución que en su día pueda recaer en el litigio”

En molts casos s’arriba a l’acte de Judici Oral on l’única prova que sosté l’acusació i amb la qual el Tribunal ha de decidir per condemnar o absoldre, és la declaració de la víctima. És molt comú, doncs, veure que judicis per delictes contra la llibertat sexual, la violència de gènere, domèstica o simplement en delictes contra la integritat física o la vida - on la víctima pot inclús ser un agent de policia- l’única o la principal prova que es practicarà en Plenari és la testifical de la persona que denuncia i que processalment té el tracte de víctima per ser el subjecte passiu dels delictes anteriorment descrits.

Cada cop més, les xarxes socials ocupen un espai important en el dia a dia de les persones i són utilitzades en els diferents àmbits de la seva vida. El contingut que es publica a les mateixes arriba a un públic il·limitat i, com no pot ser d’una altra manera, també té una notable repercussió a les relacions laborals.

Hi ha algunes circumstàncies que permeten que una persona condemnada a una pena de presó pugui obtenir la seva suspensió. Els jutges o tribunals, mitjançant una resolució motivada, poden deixar en suspens l'execució de les penes privatives de llibertat no superiors a dos anys quan sigui raonable esperar que l'execució de la pena no sigui necessària per evitar la comissió futura pel penat de nous delictes.

La inviolabilitat domiciliària és un dret fonamental que tenim totes les persones. Es materialitza pel fet de tenir el dret a no permetre que ningú entri o escorcolli el nostre domicili. Protegint l’esfera pròpia de cada individu, quedant exempta o immune a les invasions o agressions exteriors, d’altres persones, i de l’autoritat pública.

Amb les noves tecnologies i les xarxes socials, probablement haurem sentit la paraula “stalker” o “stalkejar”. Col·loquialment es fa servir aquesta expressió per referir-nos a quan per exemple obtenim informació d’una persona a través de buscar el seu perfil en alguna xarxa social, convertint-nos en una espècie d’“assetjadors” quan revisem el perfil personal d’algú.

El passat 14 de juliol de 2022 va entrar en vigor la llei 15/2022, integral per la igualtat de tracte i la no discriminació. Són moltes les novetats que introdueix l’esmentada llei en matèria de no discriminació, ara bé, a l’article d’avui ens centrarem en una molt concreta i que de ben segur generarà molta expectació en les resolucions que els Tribunals puguin emetre, ja que dita norma pot comportar una notable variació en les qualificacions dels acomiadaments no justificats de la persona treballadora que estigui en situació de baixa mèdica.
id, consectetur libero dapibus sem, ut ipsum ut