La inviolabilitat domiciliària

La inviolabilitat domiciliària és un dret fonamental que tenim totes les persones. Es materialitza pel fet de tenir el dret a no permetre que ningú entri o escorcolli el nostre domicili. Protegint l’esfera pròpia de cada individu, quedant exempta o immune a les invasions o agressions exteriors, d’altres persones, i de l’autoritat pública.

Està regulat a l’article 18.2 de la Constitució espanyola del 1978, el qual disposa el següent:

El domicilio es inviolable. Ninguna entrada o registro podrá hacerse en él sin consentimiento del titular o resolución judicial, salvo en caso de flagrante delito”.

No obstant, tal com es desprèn de l’article citat, no es tracta d’un dret absolut, com veurem més endavant.

 

¿Què entén per “domicili” el Tribunal Constitucional?

 

Constitucionalment, s’entén com a domicili aquell espai on els “individus, lliures de tota subjecció als usos i costums socials, exerciten la seva llibertat més intima, sent objecte de protecció d’aquest dret tant l’espai físic en si mateix considerat, com el que hi hagi d’emanació de la persona i de la seva esfera privada”.

Es tracta d’un concepte funcional i material, podent-se entendre com a domicili, no només l’immoble, sinó també el traster, el garatge, una tenda de campanya, una rulot, habitacions i inclús l’habitació d’un hotel.

No obstant això, els locals recreatius, com els pubs, els bars o els restaurants, no tenen la categoria de domicili i, per tant, no ostenten aquesta protecció constitucional, no sent necessària una resolució judicial prèvia que autoritzi la seva entrada i escorcoll.

 

¿Quan és legítim que entrin i escorcollin el domicili?

 

Com dèiem, no es tracta d’un dret absolut.

Es preveuen tres supòsits en els quals es pot trencar amb la inviolabilitat domiciliària i es pot procedir a entrar i escorcollar un domicili:

  • El mateix titular dona el seu consentiment a l’entrada i/o escorcoll.
  • L’existència d’una resolució judicial motivada.
  • La comissió d’un delicte flagrant.

 

A aquests tres supòsits se’ls hi ha d’afegir un quart, no contemplat per la Constitució espanyola, sinó per la Llei Orgànica sobre Protecció de la Seguretat Ciutadana: l’estat de necessitat.

És la quarta causa legítima per entrar a un domicili, referint-se a la necessitat d’evitar danys imminents i greus a les persones, en supòsits de catàstrofe, calamitat, ruïna imminent o altres semblants d’extrema i urgent necessitat.

 

Resolució judicial motivada: contingut essencial

 

La protecció constitucional d’aquest dret es reflecteix en el fet que la resolució judicial que acordi la limitació del dret fonamental a la inviolabilitat del domicili amb motiu d’una investigació delictiva, s’han de fer tres judicis:

  • Judici d’idoneïtat: que la mesura adoptada sigui susceptible d’aconseguir l’objectiu proposat.
  • Judici de necessitat: en el sentit que no existeixi una altra mesura més moderada.
  • Judici de proporcionalitat: que se’n derivin més beneficis per a l’interès general que perjudicis sobre altres béns.

A més a més, ha d’especificar, quin espai, on, i com s’ha de fer l’entrada i/o escorcoll, quina és la finalitat, la durada, qui ho farà, quins objectes s’escorcollaran, etc. Tot amb el màxim detall.

 

L’equip de Grup Girolex es posa a la teva disposició per a qualsevol consulta i/o aclariment en relació amb la inviolabilitat del domicili i la seva protecció. Estarem encantats de poder ajudar-te i donar-te la tranquil·litat legal que et mereixes.

 



ipsum pulvinar nunc odio id, id adipiscing