10 abr. La pensió d’aliments s’extingirà en tres anys, quan la filla haurà acabat els estudis

Sentència de la Sala 1a de l’Audiència Provincial de Girona sobre modificació de mesures: la pensió d’aliments s’extingirà en tres anys, quan la filla haurà acabat els estudis.

Jurisprudència recent de la Sala 1a de l’Audiència Provincial de Girona de 4 de desembre de 2014 sobre la modificació de mesures definitives en el si d’un procediment de divorci pel que s’extingeix la pensió d’aliments de la filla en tres anys, quan aquesta hagi acabat els estudis. 

La sentència és fruit d’un recurs d’apel·lació on es desestima la demanda de modificació de mesures instada per la part actora, el pare, acordant mantenir la pensió alimentària establerta fins que es produeixi independència econòmica de la filla dels progenitors incloent costos universitaris i formatius. 

Resulta important emfatitzar les condicions a tenir en compte a l’hora de poder realitzar una modificació de mesures definitives, la sentència estableix de manera literal el següent: 

“es necesario que se produzca una alteración sustancial de las circunstancias, debiendo ello entenderse como alteración grave, pero sin que esta gravedad se pueda entender como supuesto derivado de variaciones extraordinarias e insólitas en las circunstancias, sino como importantes en función de la configuración inicial de las prestaciones, a las que se quiere equilibradas, y cuando el mantenimiento de la situación originariamente pactada suponga la producción de un perjuicio de esa entidad, o al menos no leve para una de las partes. En definitiva, ello supone realizar un juicio comparativo entre las circunstancias que existían en el momento de la separación y las que existen en el momento de la solicitud de la modificación de las medidas, correspondiendo al solicitante acreditar dichos elementos fácticos”. 

En el cas que ens ocupa la part actora argumenta la modificació en base a dos fets: que la filla actualment té 26 anys, està cursant una carrera que per causes imputables a ella no ha finalitzat i està treballant cobrant una retribució mensual i, en segon lloc, perquè existeix un canvi econòmic substancial de la part actora, que percep una pensió de jubilació de 590€ mensuals. 

Pel que respecta a la no finalització de la carrera per causes imputables a la filla, no es considera provat ja que no ha existit testimoni de la mateixa, bàsic per fonamentar la pretensió modificativa de les mesures. El fil argumental del Jutge resulta encaminat a establir que la filla treballa a temps parcial per poder pagar els seus estudis, ja que el seu pare, no ha complert amb la pensió d’aliments establerta, deixant-la desatesa. A més, també senyala la mort del germà de la jove, com a possible causa de de prolongació dels seus estudis. Per tant, la modificació de circumstàncies no resluta demostrada. 

Pel que fa a l’alteració patrimonial del pare, el Jutge entén que: “Que se encuentre jubilado y percibiendo una pensión no quiere decir que su situación patrimonial haya variado sustancialmente”. 

Afegeix a més que no existeix prova rellevant que es practiqui encaminada a demostrar una alteració substancial de la situació patrimonial. 

Per últim, el Jutge acorda que: “en todo caso se extinguirá la pensión en el plazo de tres años a contar de esta resolución, pues ya habrá finalizado la carrera de Derecho y los estudios complementarios para acceder a la vida profesional. Sin perjuicio de que si realmente se produjera una acceso al mundo laboral con anterioridad, pueda pedirse la extinción de la pensión y, obviamente, sin perjuicio de que la hija si concurren los requisitos legales inste procedimiento de reclamación de alimentos.” 

D’aquesta manera s’estima parcialment el recurs d’apel·lació, atorgant menys que lo reclamat per la part actora, però fixant un termini màxim pel pagament de la pensió. La filla pot seguir gaudint de la pensió fins que finalitzi els estudis, encara que es trobi en una edat on habitualment aquests ja han acabat i la vida professional s’ha iniciat.