¿Què és el delicte d’Stalking?

Amb les noves tecnologies i les xarxes socials, probablement haurem sentit la paraula “stalker” o “stalkejar”.

Col·loquialment es fa servir aquesta expressió per referir-nos a quan per exemple obtenim informació d’una persona a través de buscar el seu perfil en alguna xarxa social, convertint-nos en una espècie d’“assetjadors” quan revisem el perfil personal d’algú.

No obstant això, la paraula “stalking” significa assetjament, i és un delicte recollit a l’article 172.ter del Codi Penal Espanyol (en endavant CP).

L’“Stalking” és un delicte relativament nou a Espanya; va ser introduït a través d’una reforma del CP l’any 2015, i el seu objectiu era donar resposta a una sèrie de conductes d’assetjament que, tot i la seva gravetat, no es podien qualificar com a delictes de coaccions o amenaces (delictes de la mateixa naturalesa però d’una gravetat major i conducta diferent).

El bé jurídic protegit és la llibertat (particularment la llibertat d’obrar).

 

En què consisteix?

 

És autor o autora d’un delicte d’”stalking” qui assetgi a una persona duent a terme de manera insistent i reiterada, i sense estar legítimament autoritzat, alguna de les conductes següents i, d’aquesta manera, alteri el normal desenvolupament de la seva vida quotidiana:

  • La vigili, la persegueixi o busqui la seva proximitat física.
  • Estableixi o intenti establir contacte amb ella a través de qualsevol mitjà de comunicació, o per mitjà de terceres persones.
  • Mitjançant l’ús indegut de les seves dades personals, adquireixi productes o mercaderies, o contracti serveis, o faci que terceres persones es posin en contacte amb ella.
  • Atempti contra la seva llibertat o contra el seu patrimoni, o contra la llibertat o patrimoni d’una altra persona pròxima a ella.

 

Per tant es requereix, en primer lloc, que la persona no estigui autoritzada (sense el consentiment de la víctima).

En segon lloc, cal que la conducta d’assetjament sigui persistent, reiterada i prolongada en el temps. Quedant exclosos d’aquesta manera els actes aïllats.

I, en tercer lloc, que alteri greument la vida quotidiana de la víctima, doncs, alteri les seves conductes normals, hàbits, costums, com per exemple canviar l’itinerari habitual per anar a treballar o canviar de numero de telèfon.

En últim lloc, també està castigat com a delicte d’ “stalking”, utilitzar, sense consentiment del titular, la imatge d’una persona per realitzar anuncis o obrir perfils falsos en xarxes socials, pàgines de contacte o qualsevol altre mitjà de difusió pública, que ocasioni la mateixa situació d’assetjament.

 

Especialitats d’aquest delicte:

  • Es tracta d’un delicte que només es pot perseguir si la víctima denuncia.
  • Està castigat amb una pena de presó de 3 mesos a 2 anys, o a una pena de multa de 6 a 24 mesos.
  • Dins de l’àmbit de la violència de gènere, la pena és més alta i no cal denúncia de la víctima.
  • Si a més a més, durant la conducta d’assetjament s’han dut a terme altres delictes com per exemple una amenaça o coacció, aquest no quedaran absorbits pel delicte d’“stalking”.

 

Fins aquí una breu exposició del delicte d’”stalking” o d’assetjament amb els punts més importants. L’equip de Grup Girolex es posa a la teva disposició per a qualsevol consulta i/o aclariment. Estarem encantats de poder ajudar-te i donar-te la tranquil·litat legal que et mereixes.



Praesent dapibus libero. adipiscing libero ut mattis leo. odio