Efecte de cosa jutjada dels pronunciaments dictats en un procediment executiu previ sobre un procés declaratiu posterior.

El passat 06 d’octubre de 2022 la Sala Civil del Tribunal Suprem va dictar la Sentència núm. 349/2022, en el recurs 6441/2021, que tracta els efectes de la cosa jutjada dels judicis declaratius posteriors a judicis declaratius previs.

Antecedents de fet – Supòsit de fet

 

Es planteja, molt resumidament, demanda per part d’una societat de responsabilitat limitada en la que s’interessa la nul·litat per manca de consentiment de la clàusula de fiança de l’escriptura de reconeixement de deute i constitució d’hipoteca unilateral per la que la mercantil es convertia en deutora solidària juntament amb els deutors principals de la devolució del préstec i de dues garanties hipotecàries que es van atorgar.

En primera instància, s’estima parcialment la demanda, en relació a la nul·litat de la clàusula de fiança prevista.

En segona instància, s’estima el recurs interposat per l’entitat bancària i desestima la demanda amb imposició de costes a l’actora.

Finalment, s’interposa recurs extraordinari per infracció processal per vulneració de l’article 222.1 LEC (cosa jutjada material), de l’article 400.2 LEC (preclusió de fets i fonaments) i dels articles 557 LEC (oposició a l’execució) i 559 LEC (substantació i resolució de l’oposició per defectes processals).

 

Resolució per part del Tribunal Suprem

 

La qüestió nuclear rau en determinar si la part demandant pot en el procediment declaratiu interessar la nul·litat de la fiança per manca de consentiment, o bé si dita possibilitat resulta vedada al no haver al·legat cap causa d’oposició en el procediment executiu previ, en el supòsit que hagués pogut formular-ho com a causa d’oposició.

El Tribunal Suprem amb una profusa argumentació resol que el procediment d’execució previ en el que la societat mercantil, la qual no tenia el caràcter de consumidora, no era l’especial o directe sobre béns hipotecats.

Ens trobem davant d’un procediment executiu ordinari on sí es pot plantejar com a causa d’oposició la manca de naixement de l’obligació, la falta de liquidesa, venciment o exigibilitat de l’obligació que derivin del propi títol executiu.

El tribunal indica que es pot adduir aquesta mateixa causa que afectava a la societat com a fiadora i responsable subsidiària (manca de legitimació passiva) en el procediment executiu (és a dir, la falta de representació i invalidesa de la fiança), per via de l’art. 559.1.1a LEC. També, per la via de l’article 559.1.3r LEC, podia qüestionar la inadequació de l’escriptura com a títol apte per a portar aparellada execució (atès que havia promogut un procediment penal per estafa documental). No obstant això, la mercantil recurrent no realitza oposició.

 

Conclusió del Tribunal Suprem

 

Així doncs, el Tribunal conclou que afirmant que va poder ser al·legada la invalidesa del títol executiu en quant a la constitució de la fiança, i no ho va ser en el tràmit d’oposició previst en el procediment d’execució previ al procediment declaratiu, procedeix determinar la improcedència de promoure un judici declaratiu posterior pretenent la ineficàcia del procediment d’execució per l’efecte de la cosa jutjada material negativa o excloent en relació amb el principi general de preclusió, art. 400 i 222 de la LEC.

 

GIROLEX ESPAI JURÍDIC sempre estarà a la seva disposició per qualsevol consulta o aclariment al respecte. Estarem encantats de poder ajudar-te i donar-te la tranquil·litat que et mereixes.



libero ultricies ut velit, elementum commodo Aliquam vel, ut