Els contractes temporals a la reforma laboral

La reforma laboral (RD 32/2021 de 28 de desembre) ha introduït novetats rellevants que impactaran directament en el dia a dia d’empreses i treballadors i, és per això, que anirem explicant la mateixa a través del seu anàlisis en diferents entrades d’aquest Blog.

El primer comentari va dirigit a les novetats en matèria de contractació temporal, tot remarcant que és imprescindible posar en relació el present article amb el què analitzarà el contracte fix-discontinu.

L’exposició de motius del Real Decret 32/2021, de 28 de desembre, ens diu que el principal objectiu de la reforma laboral és acabar amb la precarietat laboral i reduir l’excessiva temporalitat. Cal tenir-ho ben present alhora de fer les oportunes interpretacions del text, ja que conté masses conceptes jurídics indeterminats que provoquen certa inseguretat jurídica i que, de ben segur, s’acabaran discutint en els tribunals en els propers temps.

Es modifica substancialment l’article 15 de l’Estatut dels treballadors que regula la duració del contracte de treball. La principal novetat és que desapareix el contracte d’obra i servei. L’esmentat contracte va quedar en entredit després de la Sentència del Tribunal Suprem de 29 de desembre de 2021 i el govern ha optat per eliminar-lo.

El punt 1 de l’article 15 deixa clar que el contracte de treball es presumeix per temps indefinit. Únicament es podrà contractar amb caràcter temporal quan hi concorri una causa justificada, essent necessari que s’especifiqui amb precisió en el contracte la causa habilitant de la contractació temporal, les circumstàncies concretes que la justifiquen i la seva connexió amb la durada prevista. És cert que els contractes temporals sempre han estat causals, ara bé, sembla que la reforma és més exigent amb la seva justificació i la seva plasmació en el contracte de treball.

Dit això, dues són les modalitats de contractació temporal que estaran vigents a partir del pròxim 31 de març de 2022, el contracte de duració determinada per circumstàncies de la producció i el contracte per substitució. Anem a explicar-los:

 

Contracte per circumstàncies de la producció

Aquest contracte té dues submodalitats. La primera és aquella circumstància excepcional provocada per un increment ocasional i imprevisible, i per les oscil·lacions que, encara que es tractin de l’activitat normal de l’empresa, generin un desajust temporal entre el treball estable disponible i el que es requereix. Tanmateix, s’especifica que aquesta modalitat contractual només pot tenir lloc quan els supòsits no estiguin inclosos dins del contracte fix-discontinu.

Així doncs, són supòsits diferenciats: per un costat les circumstàncies imprevistes i ocasionals i, per l’altre, les oscil·lacions temporals en les necessitats de personal (sempre i quan no es pugui fer mitjançant el contracte fix-discontinu).

Dins de les oscil·lacions s’ha inclòs els desajustos que poden provocar les vacances anuals (veurem si això no s’acaba matisant).

La duració màxima d’aquest contracte no podrà ser superior als sis mesos, tot i que per conveni col·lectiu sectorial es podrà ampliar fins a un any.

La segona submodalitat és aquella que permet formalitzar aquest tipus de contracte quan es donin situacions ocasionals, previsibles, i que tinguin una durada reduïda i delimitada. Les empreses únicament podran utilitzar aquest contracte un màxim de 90 dies (no continuats) dins de l’any natural, essent la seva duració independent del número de persones treballadores que siguin necessaris per cobrir aquestes situacions ocasionals.

Tanquem el comentari d’aquesta modalitat fent referència a un paràgraf que donarà lloc a nombrosos debats sobre la seva aplicació, ja que es determina impossibilitat de formalitzar el contracte per circumstància de la producció per realitzar treballs dins del marc dels contractes i subcontractes mercantils entre empreses que constitueixin l’activitat habitual u ordinària de l’empresa, se’ns perjudici de que serà possible la seva celebració quan hi concorrin circumstàncies de la producció en els termes anteriors.

 

Contracte per substitució

La segona modalitat de contracte temporal és el contracte temporal per substitució que habilita a contractar a un treballador/a per substituir a un altra quan hi concorrin les següents causes:

  1. Per substituir a una persona amb reserva de lloc de treball. Cal precisar la novetat introduïda que consisteix en que la prestació de serveis es podrà iniciar abans (15 dies) que es produeixi l’absència de la persona substituïda.
  2. Per completar la jornada reduïda per un altre persona, quan aquesta reducció s’empari en les causes legalment establertes o regulades en conveni col·lectiu.
  3. Per la cobertura temporal d’un lloc de treball durant el procés de selecció o promoció per la seva cobertura definitiva mitjançant un contracte fix.

En aquest supòsit la duració no pot ser superior als tres mesos.

Per últim, se’ns perjudici que hi han altres modificacions que per espai no hi podem incidir, les persones treballadores que en un període de vint-i-quatre mesos haguessin estat contractades per un termini superior a divuit mesos, per un mateix o diferent lloc de treball, adquiriran la condició de fixe. De la mateixa manera, aquesta condició també s’adquirirà quan la persona que ocupi un lloc de treball que hagi estat ocupat, durant més de divuit mesos en un període de vint-i-quatre mesos mitjançant contractes per circumstàncies de la producció.

 

Com hem esmentat, és una reforma que introdueix nombrosos canvis i, és per això, que l’equip de Grup Girolex es posa a la teva disposició per a qualsevol consulta i/o aclariment en relació a les hores complementàries. Estarem encantats de poder ajudar-te i donar-te la tranquil·litat legal que et mereixes.

 

 



suscipit Praesent eleifend ipsum felis non consequat. id sit eget quis, neque.