Tipologies de responsabilitat dels administradors de societats de capital.

Tant la Llei de Societats de Capital (LSC) com la Llei Concursal (LC) estableixen diferents tipus de responsabilitat dels administradors d’una societat en funció de la seva actuació. 

Aquestes són:

  1. La responsabilitat per danys, regulada als articles 236 a 241 de la LSC;
  2. La responsabilitat per deutes socials, prevista en els articles 360 a 367 LSC;
  3. La responsabilitat concursal per dèficit, estipulada a l’art. 456 LC.

 

La responsabilitat dels administradors per danys

Avui ens referirem breument a la responsabilitat per danys. En aquest sentit, d’acord amb el que estipula l’article 236 LSC, els administradors respondran enfront de la societat, socis i tercers (creditors socials) del dany que causin pels seus actes o omissions contraris a la llei o als estatuts o pels realitzats incomplint els deures inherents del càrrec, sempre i quan hagi intervingut dol o culpa.

Cal tenir present que la LSC distingeix entre l’acció social i l’acció individual, en funció de qui és el subjecte perjudicat.

La primera es regula als articles 238 a 240 LSC i té com a objectiu rescabalar el dany causat a la societat motivat per l’actuació de l’administrador. Per tant, serà aquesta qui percebrà l’import dels danys. Té legitimació per al seu plantejament la pròpia societat o els socis, i de forma subsidiària els creditors. 

La segona es regula a l’article 241 LSC i té com a finalitat rescabalar el patrimoni dels socis o tercers pels actes comesos pels administradors que lesionin directament els seus interessos.

Per últim, indicar que el termini de prescripció de les accions esmentades és de 4 anys a comptar des de que es pugui exercitar.

 

La responsabilitat per deutes socials.

En posts anteriors havíem comentat els diferents tipus de responsabilitat que poden afectar als administradors de societats de capital; havent-nos referit a la responsabilitat per danys. 

En el present comentarem la responsabilitat per deutes socials, prevista en els articles 360 a 367 LSC.

Concretament, l’acció estipulada en l’article 367 LSC requereix que els administradors hagin incomplert el deure de dissolució de la societat quan existeixi causa legal prevista (arts 360 i següents LSC). En aquest sentit, i per evitar incórrer en responsabilitat, els administradors han de complir amb el següent:

  • Convocar la Junta General en el termini de dos mesos per a que adopti l’acord de dissolució;
  • En el supòsit que no s’hagués pogut constituir la junta, sol·licitar la seva dissolució judicial en el termini de dos mesos a comptar des de la data prevista per a la celebració de la junta;
  • I si s’hagués celebrat la junta, però no s’hagués adoptat l’acord de dissolució, o el mateix fos contrari a aquesta, s’hauria de sol·licitar la dissolució judicial en el termini de dos mesos des de la celebració de la Junta.

 

Convé posar de manifest que un dels supòsits més habituals de la responsabilitat per deutes és quan concórrer la causa de dissolució prevista en l’article 363.1e) LSC, que es dóna quan les pèrdues deixen reduït el patrimoni net de la societat a una quantitat inferior a la meitat del capital social, a no ser que aquest s’augmenti o es redueixi suficientment per reequilibrar la societat, i sempre que no sigui procedent sol·licitar la declaració de concurs.

No obstant això, en virtut del Reial Decret-Llei 27/2021, de 23 de novembre, s’acorda ampliar la moratòria concursal fins el dia 30 de juny de 2022. Cal tenir present que s’exclouen dels resultats les pèrdues dels exercicis 2020 i 2021 als efectes de la causa legal de dissolució per pèrdues de l’article 363.1.e) LSC.

A més, fins el 30 de juny de 2022, el deutor que es trobi en estat d’insolvència no tindrà el deure de sol·licitar la declaració de concurs, hagi comunicat o no al Jutjat l’obertura de negociacions amb els creditors per aconseguir un acord de finançament. 

D’altra banda, cal destacar que el termini de prescripció de la responsabilitat per deutes és idèntic a la responsabilitat per danys, per aplicació de l’article 241 bis LSC, establert en 4 anys. 

Per últim, indicar que es tracta d’una responsabilitat solidària.

 

La responsabilitat concursal per dèficit. 

L’article 456 del TRLC (antic art. 172 bis LC) tracta la responsabilitat concursal per dèficit dels administradors. 

D’acord amb l’article 456.2 TRLC es considera que existeix dèficit quan el valor dels béns i drets de la massa activa, segons l’inventari de l’administració concursal, sigui inferior a la suma dels imports dels crèdits reconeguts en la llista de creditors. 

En primer lloc, cal tenir en compte que per a que concorri la responsabilitat indicada han de donar-se els següents pressupòsits:

  • S’hagi obert la fase de liquidació;
  • S’hagi qualificat el concurs com a culpable

 

És necessari, en atenció amb el que disposa l’article 442 del TRLC, que en la generació o agreujament de l’estat d’insolvència hagués mitjançat dol o culpa greu del deutor.

Per la seva banda, l’article 443 del TRLC enumera supòsits (iuris et de iure), que implica que no cap prova en contrari, en els que es qualifica el concurs com a culpable:

  • Supòsits d’alçaments de béns en perjudici dels creditors;
  • Sortida fraudulenta de béns del patrimoni del deutor en els dos anys abans de la declaració de concurs;
  • Simulació d’una situació patrimonial ficticia;
  • Inexactitud greu en el documents acompanyats a la sol·licitud de concurs o presentació de documents falsos;
  • Incompliment greu obligacions comptables;
  • Incompliment del conveni amb la conseqüent obertura de la fase de liquidació per causa imputable al concursat. 

 

Addicionalment, l’article 444 del TRLC estableix presumpcions iuris tantum (admeten prova en contrari) de culpabilitat:

  • Incomplir el deure de sol·licitar la declaració del concurs;
  • Incomplir el deure de col·laboració amb el Jutge del concurs i l’administració concursal;
  • El deutor, en algun dels tres últims exercicis, no hagués formulat les comptes anuals, no les hagués dipòsitat en el Registre Mercantil o en el registre corresponent, o les hagués sotmès a auditoria si estigués obligat.

 

Rau d’importància esmentar que la cobertura del dèficit podrà ser total o parcial, amb o sense solidaritat de tots o alguns dels administradors, liquidadors, de dret o de fet, o directors generals de la persona jurídica concursada. Serà la sentència la que haurà d’individualitzar la quantitat per cadascun d’ells d’acord amb la seva participació. 

Per últim, destacar la compatibilitat entre la responsabilitat per danys (regulada en els articles 236 a 241 de la LSC) i la responsabilitat concursal per dèficit. Per contra, és incompatible la responsabilitat per deutes amb la responsabilitat concursal per dèficit d’acord amb el que disposen els articles 136.2 i 139 TRLC.



elit. Curabitur luctus libero massa suscipit