Reclamació de pensió d’aliments a l’àmbit penal

Una de les problemàtiques que més veiem avui dia en el dret de família rau en l’impagament de les pensions d’aliments dels fills que els jutjats estableixen en sentències i que un dels progenitors ha de satisfer. En aquest sentit, en el nostre dret existeixen diferents vies per reclamar la pensió d’aliments: per una banda, ens trobem la via civil en la qual es pot executar el deute que hagi contret el progenitor que no hagi pagat, i per l’altra banda ens trobem la via penal en la qual no només es busca reclamar la pensió, sinó també que hi hagi un correctiu a nivell penal pel progenitor que no compleix amb les seves obligacions. En aquest article ens centrarem sobre la via penal de reclamació de la pensió d’aliments, quines conseqüències té aquesta via, i quins elements essencials estableix la jurisprudència dels tribunals.

En primer lloc, cal situar si la conducta pròpia d’impagament de pensions d’aliments pot ser un delicte penal. En aquest cas, l’article 227 del Codi Penal castiga a aquell que deixi de pagar durant dos mesos seguits o 4 mesos no consecutius de qualsevol prestació d’aliments als fills o cònjuge, establerts en alguna resolució judicial. Per tant, en principi l’impagament de pensions està taxat com a delicte penal, però com veurem més endavant, l’aplicació de l’article està subjecte a diversos requisits.

En segon lloc, és important saber en quins casos una persona que no ha fet front a les seves obligacions pot ser condemnada. Segons s’estableix a la SENTÈNCIA DE L’AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE GIRONA 19 de juny de 2017, es necessiten tres elements per tal de donar-se el delicte. El primer és que hi hagi hagut efectivament un impagament de la pensió que ha de satisfer un dels progenitors. En segon lloc, que aquesta obligació de pagament de la pensió vingui donada dins d’un procediment familiar a través d’una resolució judicial. En darrer lloc, que l’impagament s’hagi produït de forma voluntària i conscient.

A l’aplicació penal d’aquest article, el tercer punt és qui té més rellevància, és a dir, no tot impagament de pensió per part del progenitor és delicte, sinó el mateix ho serà si l’obligat, essent conscient de la seva obligació i tinguent mitjans econòmics suficients per fer front a la pensió, no ho fa. Aquesta interpretació jurisprudencial busca no castigar situacions de pobresa o situacions que el propi subjecte no ha volgut trobar-se. Per tant, en cas d’una impossibilitat manifesta per la seva capacitat econòmica del progenitor, la seva conducta no serà castigada penalment, ja que no pot fer front a les seves obligacions per trobar-se en una situació de pobresa. Això no exclou que, si es va poder fer un pagament parcial de la pensió, encara que no fos en la seva totalitat, sí que ens trobaríem davant del delicte previst en el Codi Penal.

Per finalitzar, queda aclarir quines són les conseqüències penals en cas de que l’incompliment de pagament de la pensió s’ajustin als requisits exposats. La persona que cometi el delicte d’impagament de pensions podrà ser castigada amb una pena de presó de tres mesos a un any de presó o multa de 6 a 24 mesos. És també important destacar que la reparació d’aquest delicte -apart de les penes que se’n puguin derivar- sempre comportarà que el penat hagi de satisfer la quantitat deguda de les pensions que no ha satisfet. Així doncs, per tal de reclamar l’impagament de pensions per la via penal, hem de tenir molt clar que no només es busca recuperar els diners no satisfets, sinó que també pot existir una sanció penal cap a la persona que no ha fet front a les seves obligacions.