Què és la caducitat de l’acció executiva i com ens podria afectar en un procediment?

Avui exposarem una de les qüestions que tenen més rellevància dins de l’acció executiva, com és la seva caducitat.

L’article 518 de la LEC ens indica que l’acció executiva fonamentada en sentència, resolució del tribunal o del Lletrat de l’Administració de Justícia que aprovi transacció judicial o un acord assolit durant el procediment, en resolució arbitral o en acord de medicació caducarà si no s’interposa la corresponent demanda executiva dins dels cinc any següents a la fermesa de la sentència o resolució.

Per tant, del precitat article i del seu propi contingut podem indicar com a ítems a tenir en compte els següents:

  • Ha de tractar-se d’una de les resolucions indicades en el precepte;
  • La resolució judicial ha de ser ferma (és a dir, que no es pugui interposar recurs contra la mateixa);
  • El termini dels cinc anys es computa des de la seva fermesa.

 

En aquest sentit, cal tenir en compte que ens podríem trobar en la situació de tenir una resolució judicial estimativa de les nostres pretensions, que aquesta fos ferma, però que pel transcurs del temps sense interposar la corresponent demanda executiva caduqués l’acció i per tant no poguéssim veure satisfet el nostre crèdit o obligació continguda en la sentència o resolució.

Com a excepció del que s’acaba d’exposar podem esmentar que el Ple de la Sala Segona del Tribunal Suprem ha establert que les indemnitzacions i la resta de responsabilitats civils derivades d’una Sentència penal ferma no prescriuen ni caduquen, segons el qual “declarada la firmeza de la sentencia, la ejecución de sus pronunciamientos civiles puede continuar hasta la completa satisfacción del acreedor, según previene el artículo 570 de la Ley de Enjuiciamiento Civil, sin que le sea aplicable ni la prescripción ni la caducidad”.

Per últim, i com a particularitat, exposarem de forma molt breu què succeeix en el cas de prestacions periòdiques, que són aquelles que s’abonen de forma successiva en el temps i que no s’exhaureixen en un únic pagament. Un exemple n’és la prestació d’aliments.

Al ser prestacions que neixen mes a mes, l’acció per a reclamar sorgeix amb cada un dels venciments periòdics, establint-se el dies a quo per al seu exercici en aquesta data, és a dir, des de que el progenitor obligat al pagament hagi incomplert amb la seva obligació, i no en la data de la fermesa de la resolució judicial.

I tot això, sens perjudici del termini de prescripció aplicable a les prestacions d’aliments, que a Catalunya s’estableix en tres anys (art. 121-21 CCC), inferior al de cinc anys de l’acció executiva tal i com exposàvem. En aquest sentit, podem destacar la Interlocutòria núm. 207/2018, de data 18 de juliol de 2018, dictada per la Secció 2a de l’Audiència Provincial de Girona, en el recurs núm. 513/2018, Ponent: Sr. José Isidro Rey Huidobro.

 

Des de Girolex Espai Jurídic sempre estarem a la vostra disposició per a qualsevol consulta i/o aclariment al respecte. Estarem encantats d’ajudar-te i oferir-te la tranquil·litat que et mereixes.

 



Praesent ipsum sit ut sem, leo libero non quis justo vel, at