27 febr. La presumpció d’innocència davant del delicte contra la seguretat vial
Sentència nº 17/2017 del Jutjat de lo Penal, nº2 de Girona
Aquest cas tracta d’un delicte contra la Seguretat Vial per conducció sota els efectes del alcohol, derivat d’una proba d’alcoholèmia que se li va efectuar a l’acusat després d’un accident de trànsit a Girona.
Els fets van passar al voltant de les 8:00h del matí del 30 de març del 2014 quan el acusat conduïa el seu vehicle i al incorporar-se en una recta sortint d’una corba, la calçada es trobava molla i es va sortir xocant contra dues balles protectores i un arbre.
Acte seguit, es va personar una patrulla de la policia local i li van practicar el control d’alcoholèmia on va donar 0,67mg/l y després de la espera obligatòria de 20 minuts li van repetir la proba on va donar 0,60 mg/l. D’acord amb el funcionament de medició de la tassa d’alcohol en aire aspirat només dues aspiracions superiors a 0,65mg/l poden donar lloc al delicte contra la seguretat vial.
En aquests casos, s’ha de tenir present que el delicte contra la seguretat vial regulat en el article 379.2 CP requereix que la conducta hagi posat de forma indubtable en greu risc els bens jurídics protegits (la vida, la seguretat vial, la integritat de les persones…)
Per tant, d’acord amb la presumpció d’innocència, superar la tassa d’alcohol de 0,65mg/l no dona lloc a la infracció del tipus del 379.2CP, sinó que s’ha de demostrar amb proves suficients que la conducta ha suposat indubtablement greu risc contra els bens jurídics protegits, no val amb la mera deducció pel fet de superar la tassa d’alcoholèmia citada, ja que això només donaria lloc a una sanció administrativa, és a dir, es necessita una relació directe de causa- efecte entre la consum d’alcohol y el infracció comesa.
Aquest principi de presumpció d’innocència en delictes com el d’aquest cas ja ve fixat en sentències del Tribunal Constitucional com STC 5/1989 o 222/1991 i en nombrosa jurisprudència com la STS de 9 de desembre de 1999 que fixa que l’article 379 CP no és una norma penal en blanc, i que per tant, es requisit indispensable a part del consum de drogues, alcohol o altres estupefaents, l’infractor ha de conduir sota els efectes d’aquests.
El supòsit en concret de la sentència, dona lloc a l’absolució de l’acusat, ja que les probes que es presenten contra aquest, són: Boca pastosa, olor a alcohol, inquietud del subjecte i greu preocupació pels danys ocasionats. Pel que fa als dos primers, són típics de l’estat d’embriagament i no demostren per si sols que la conducta (sortir de la calçada i xocar contra les balles i l’arbre) sigui a causa d’aquest estat. Pel que fa als dos últims, la inquietud del subjecte i la greu preocupació pels danys ocasionats són típics comportaments d’un subjecte que acaba de patir un accident de trànsit.