21 set. El millor interès dels menors passa per mantenir una bona relació amb els progenitors
El millor interès dels menors passa per mantenir una bona relació amb els progenitors en la mesura que sigui possible, i el règim de custòdia compartida és l’aplicable per defecte
SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPREM 449/2015
SALA CIVIL, SECCIÓ 1, RECURS DE CASSACIÓ
DATA DE SENTÈNCIA: 15 DE JULIOL DE 2015
OBJECTE: CUSTÒDIA COMPARTIDA
El rerefons particular del cas consisteix en un procediment de família on ambdues parts sol·liciten que les potestats parentals siguin compartides però que la guàrdia i custòdia sigui individual, adjudicant-se-la cada progenitor a la seva demanda i proposant el règim de visites que es cregué oportú per a l’altre progenitor. Després d’una sentència d’instància favorable a la mare (demandant) però no en tots els seus punts, es presenta recurs d’apel·lació per part del pare (demandat) que és desestimat, confirmant la sentència d’instància. En aquest punt l’apel·lant presenta recurs de cassació adduint el següent:
“Infracció de l’article 92 del Codi Civil (Espanyol) per aplicació indeguda i incorrecta, a l’empara de l’article 477.2.3 de la LEC, en relació amb l’article 3.1 de la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets dels Nens de 20 de Novembre de 2011, l’article 39 de la Constitució Espanyola, i l’article 2 de la LO 1/1996 de Protecció del Menor, entenent que entra en contradicció amb la doctrina del TS que consagra l’interès del menor com a principi bàsic que determina l’adopció de la guarda i custòdia compartida d’ambdós progenitors i que ve recollida en les següents sentències del Tribunal Suprem: SSTS de 07 de Juliol de 2011, de 25 de Maig de 2012, de 19 de Juliol de 2013, de 29 d’Abril de 2013 i de 25 de Novembre de 2013.”
Un cop admès a tràmit el recurs, la representació processal de la mare presentà un escrit interessant que es desestimés el recurs de l’altre progenitor i sol·licitant la guarda i custòdia individual per a si mateixa. El fiscal, al seu torn, intervingué adherint-se al règim demanat per el recorrent: la custòdia compartida per quinzenes.
La Sala es fa ressò dels canvis jurisprudencials i legals dels últims temps, entén que el millor interès dels menors passa per mantenir una bona relació amb els progenitors en la mesura que sigui possible, i recorda que el règim de custòdia compartida és l’aplicable per defecte, ja que respon millor a les necessitats dels menors, sempre tenint en compte la variada casuística.
Així, el Tribunal Suprem cassa la sentència recorreguda i estableix la custòdia compartida així com un breu pla de parentalitat, deixant algunes qüestions a l’acord dels progenitors.