17 jul. Doctrina “Aliud Pro Alio”

En aquest supòsit ens trobem davant una sentència del Tribunal suprem on es resol el conflicte que és va generar entre les parts, derivada de la compravenda d’un soterrani. En aquest cas, els compradors varen sol·licitar la resolució del contracte per no ser aquest habitable, a l’estar mal impermeabilitzat, el que comportava que es produïssin filtracions i humitats a l’interior. No obstant, la part compradora no va poder conèixer els impediments urbanístics com tampoc les patologies de la cosa fins el moment en que es va inundar.

Davant aquest conflicte, es va pronunciar la Sala, considerant que realment s’havia venut un immoble –no un altre cosa– i que aquest no era habitable; el que significava que no estava destinat per viure.

Fent referència al cas que tenim enfront, el contracte de compravenda entre les parts mostra de forma clara la doctrina “Aliud Pro Alio”, la qual entén que el fet de vendre una cosa com a habitatge, quan no és habitable, és Aliud Pro Alio.

A més, al haver-hi un incompliment essencial del contracte, aquest dona lloc a la seva resolució, el que comporta una ineficàcia sobrevinguda amb efectes ex tunc, i una indemnització per danys i perjudicis; els quals han produït un dany a la part compradora i un perjudici a la seva economia.

Així, una vegada examinat el contracte i la prova, varen considerar que es s’havia venut una cosa que a priori sembla apte per viure, però que va resultar no ser-ho.

En mode de conclusió, ens trobem davant una sentència que declara l’incompliment del contracte de compravenda, al ser un cas clar d’incompliment essencial del contracte, el qual dona lloc a la seva resolució, segons el que disposa l’article 1124 del Codi Civil; al no  ser hàbil l’objecte venut per complir la finalitat per la qual havia estat adquirit i com a conseqüència, generar una insatisfacció al comprador. I en segon lloc, s’haurà de retornar la cosa al seu estat original, cancel·lant la hipoteca sobre la finca, prèvia la seva devolució al venedor.