16 des. Sentència del Tribunal Suprem sobre proporcionalitat d’aliments de fills menors
Aquesta sentència deriva d’una demanda de divorci contenciós interposada per la Sr. Sabina, representada per la procuradora Teresa Rama Rivera, contra el Sr. Humberto, representat per la procuradora Ana Delia Villalonga Vicens, de data 23 de setembre de 2014, davant del Jutjat de Primera Instància núm. 6 de Santiago de Compostela. En dita demanda, el litigi principal era la fixació de la pensió d’aliments, fixant el Jutjat la quantitat de 480 euros pels quatre fills en comú.
El Sr. Humberto va interposar recurs d’apel·lació contra dita sentència, que va ser estimat per l’Audiència provincial de A Corunya, fixant una pensió d’aliments a favor de 100 euros mensuals per cada fill menor d’edat.
Posteriorment, el Sr. Humberto va interposar recurs de cassació emparant-se en l’article 477.2.3 de la LEC, per oposició de la sentencia a la doctrina de la Sala Primera del Civil del Tribunal Suprem, sobre la proporcionalitat de l ‘import de les pensions d’aliments, recurs que va ser desestimat, tal i com s’estableix en el FJ Segon.
És doctrina d’aquesta Sala del Tribunal Suprem que la obligació de prestar aliments als fills és una obligació basada en un principi de solidaritat familiar i que té el seu fonament constitucional en l’article 39.1 i 3 CE, resultant una obligació incondicional amb independència de la dificultat que es tingui per poder complir amb aquesta obligació ( SSTS de 5 d’octubre de 1993 i 8 de novembre de 2013).
Considera també aquesta Sala que davant d’una situació de dificultat econòmica s’haurà d’examinar el cas en concret, fixant sempre un mínim que contribueixi a cobrir les despeses repercutibles (les més imprescindibles per a l’atenció i la cuida del menor), i admetre només amb caràcter excepcional, de manera restrictiva i temporal, la suspensió de dita obligació, ja que davant la més mínima obtenció d’ingressos s’haurà de procedir a complir amb la obligació de prestar aliments als fills, tot i el sacrifici que aquest fet pugui generar en el progenitor que ha de pagar aquesta pensió.
El FJ Segon continua ponderant que l’ interès superior dels fills menors es sustenta en el dret a ser alimentats i en la obligació dels progenitors a fer-ne front conforme a les circumstancies econòmiques, valorant el Jutjat en cada cas, amb les proves de què disposi i tenint en compte el principi de proporcionalitat, quina és la quantitat idònia per a poder fer front a les necessitats del fill menor d’edat.