15 maig Pot controlar l’empresa l’ús que la persona treballadora fa dels aparells informàtics que posa a la seva disposició?
A l’article d’avui donem resposta a una qüestió molt rellevant i que té una gran transcendència a l’àmbit de les relacions laborals. Dita qüestió és com pot controlar l’empresa l’ús que la persona treballadora fa dels aparells informàtics que posa a la seva disposició per du a terme les tasques laborals.
La importància de la resposta a la pregunta plantejada es cabdal, en tant que del control empresarial poden esdevenir mesures disciplinàries contra els treballadors per eventuals incompliments d’aquests envers les seves responsabilitats laborals. Ja avancem que un control indegut pot comportar que la prova sigui invàlida per poder acreditar els incompliments i que, en cas d’una hipotètica sanció o acomiadament aquest pugui ser declarat improcedent i/o nul.
Per tal de donar més claredat a l’objecte del present article posarem un exemple: Pot l’empresari instal·lar un programa de control de l’activitat laboral a l’ordinador (titularitat de la companyia) que ha posat a disposició del seu empleat/da?
Aquí entren en conflicte Drets fonamentals de la persona treballadora amb el Dret de Llibertat d’empresa i la potestat empresarial de control de l’activitat.
En aquest sentit, ens trobem amb la col·lisió de l’article 20.3 amb l’Article 20 Bis de l’Estatut dels Treballadors.
L’article 20.3 ens diu:
“El empresario podrá adoptar las medidas que estime más oportunas de vigilancia y control para verificar el cumplimiento por el trabajador de sus obligaciones y deberes laborales, guardando en su adopción y aplicación la consideración debida a su dignidad y teniendo en cuenta, en su caso, la capacidad real de los trabajadores con discapacidad
Derecho de dirección del empresario y facultar para vigilar y controlar el cumplimiento de las obligaciones laborales por parte de la persona trabajadora, siempre con pleno respeto a la dignidad humana de este.”
L’article 20 bis ens diu;
“Los trabajadores tienen derecho a la intimidad en el uso de los dispositivos digitales puestos a su disposición por el empleador, a la desconexión digital y a la intimidad frente al uso de dispositivos de videovigilancia y geolocalización en los términos establecidos en la legislación vigente en materia de protección de datos personales y garantía de los derechos digitales.”
Per tant, per una banda, tenim que l’empresa té la potestat d’adoptar les mesures de vigilància i control per verificar el compliment de les obligacions laborals que cregui oportunes i, per l’altre, les persones treballadores tenen dret a la intimitat (art.18.3 CE) en l’ús dels dispositius digitals que siguin posats a la seva disposició. Cal afegir que no només és té un dret a la intimitat si no també a la protecció de dades.
La primera conclusió, d’aquesta “aparent” col·lisió, és que l’empresari no pot controlar de forma indiscriminada l’ordinador del seu empleat/da (o qualsevol altre aparell informàtic) i només ho podrà fer complint determinats requisits i, en tot cas, superant el que la jurisprudència anomena el triple control de proporcionalitat.
La solució a aquest conflicte d’interessos sembla que ens la dona l’article 87 de la Llei Orgànica 3/2018 de Protecció de dades personals, que indica que:
-L’empresa podrà accedir als continguts derivats de l’ús dels medis digitals facilitats a les persones treballadores als únics efectes de controlar el compliment de les obligacions laborals o estatutàries i de garantir la integritat d’aquests dispositius.
-L’empresa haurà d’establir criteris d’utilització dels dispositius digitals, especificant d’un mode precís, els usos permeses (es a dir, si està autoritzant l’ús privatiu del medi o no) així com la possibilitat de control empresarial d’aquests dispositius precisant l’abast i la finalitat de dit control.
En definitiva, la potestat de control passa perquè la companyia estableixi uns protocols (negociats amb la representació dels treballadors) clars, on informin sobres quins són els usos permesos i indiquin la possibilitat de control empresarial de l’ús d’aquest medis. D’aquesta manera, si s’estableix una prohibició absoluta (que és possible a no ser que el Conveni Col·lectiu digui el contrari) d’ús de l’ordinador per finalitats privades i, aquesta prohibició està correctament informada i protocol·litzada juntament amb l’advertiment de control empresarial, l’empresa podrà controlar l’activitat i, si detecta un incompliment per part de la persona treballadora, pot procedir a adoptar la mesura disciplinària que cregui convenient.
I què passa si no existeix protocol empresarial?
Doncs que aquest control vulnerarà el dret a la intimitat i protecció de dades de la persona treballadora i, en cas que es vulgui utilitzar com a prova allò que es pugui haver obtingut de l’esmentat control, aquesta prova es declararà nul.la ja que el treballador/treballadora pot entendre que tenia el que la jurisprudència anomena “expectativa raonable de confidencialitat”. Tot això se’ns perjudici de la sanció en matèria de protecció de dades que pugui correspondre.
Per tant, la conclusió que s’ha d’extreure és la vital importància d’establir protocols empresarials que regulin la utilització dels medis informàtics que es posen a disposició de la persona treballadora.
L’equip de Grup Girolex es posa a la teva disposició per a qualsevol consulta i/o aclariment en relació als aspectes tractats en el present article. Estarem encantats de poder ajudar-te i donar-te la tranquil·litat legal que et mereixes.