És possible adoptar el fill/a del cònjuge o parella estable?

A l’article d’avui donem resposta a una que cada cop més es planteja a les llars, en tant que no es estrany que a les famílies un o tots dos dels membres de la mateixa tinguin fills o filles fruit de relacions anteriors. Tanmateix, en aquests casos ens podem trobar que aquests fills o filles disposin de la figura de l’altre progenitor, amb la qual cosa els mateixos formaran part de dos nuclis familiars simultàniament, o bé, també ens podem trobar, per diverses circumstàncies, que la relació amb l’altre progenitor sigui totalment inexistent, de manera que la nova parella és realment qui exerceix com a mare o pare.

Doncs bé, cal remarcar que en aquest últim cas, i sempre que s’acrediti que és el més beneficiós pel menor, podem afirmar que sí que és possible adoptar el fill o filla. Nosaltres ens basarem en allò disposat als articles 235-32 i següents del Codi Civil de Catalunya, no obstant, s’ha de remarcar, que es una regulació força semblant a la que conté el Codi Civil Español.

En primer lloc, per poder adoptar cal tenir plena capacitat d’obrar, ser major de vint-i-cinc anys, llevat que es tracti de l’adopció del fill o filla del cònjuge o de la parella estable o de parents orfes, i tenir com a mínim catorze anys més que la persona adoptada.

Si es compleix amb l’ anterior, es poden adoptar els fills del o de la cònjuge o de la parella de fet en els següents casos:

  • Quan la filiació no estigui legalment determinada respecte a l’altre progenitor.
  • Quan el progenitor hagi mort.
  • Quan el progenitor estigui privat de la pàtria potestat
  • El progenitor estigui sotmès a una causa de privació de la pàtria potestat
  • Quan el progenitor, que no estigui privat de la pàtria potestat o que no estigui sotmès a una causa de privació, hagi donat l’assentiment.

Juntament amb la concurrència dels requisits indicats, caldrà comptar amb els consentiments o assentiments tant de l’adoptant com de l’adoptat en cas que aquest hagi complert els dotze anys, així com del cònjuge de l’adoptant o parella de fet, excepte en el cas de separació judicial o de fet.

També s’ha de tenir en compte que en aquest tipus de procediments, juntament amb l’adopció, també es pot sol·licitar que, com a conseqüència de la mateixa, es procedeixi al canvi de cognoms de l’adoptat amb l’objectiu de que disposi del cognom de l’adoptant, per aconseguir així la complerta integració del mateix a l’àmbit familiar.

Finalment, per tal de tramitar l’adopció cal iniciar un procediment de jurisdicció voluntària on es fonamentarà degudament perquè és més beneficiós per el o la menor el fet d’esser adoptat pel cònjuge d’un dels seus progenitors. Cal tenir en compte, que en aquests tipus de procediments, sempre preval l’interès del menor que serà representat pel Ministeri Fiscal.

En conclusió, podem donar una resposta afirmativa a la pregunta que formula a l’encapçalament sempre i quan es donin les circumstàncies descrites. Es per tot això, que l’equip de Girolex resta a la vostre disposició en cas de necessitar qualsevol assessorament i aclariment al respecte en tant que comptem amb equip especialitzat i amb experiència en la qüestió.