La multa com a sanció més proporcionada enfront de l’expulsió

Circular 55-2015
La multa com a sanció més proporcionada enfront de l’expulsió.
Argumentari a la sentència de 23 d’abril 2015 del TJUE

 

En l’argumentari de la Sentència de 23 d’Abril de 2015 del TJUE, s’estableixen una sèrie d’orientacions provisionals, mentre no hi hagi nous pronunciaments, per tal de clarificar la confusió que ha generat aquest sentència. En síntesi, aquest sentència sembla desautoritzar la doctrina emesa per alguns tribunals, com el Tribunal Suprem i els Tribunals Superiors de Justícia, en relació a la preferència de la multa, com a sanció proporcionada enfront a l’expulsió amb prohibició d’entrada d’un estranger en situació irregular. 

El contingut de la Sentència del TJUE de 23 d’Abril de 2015, no afecta a la doctrina actual en aquells supòsits de mera estada irregular:

En primer lloc, entenen que el contingut d’aquesta sentència no afecta a la doctrina establerta pel TS i els TSJ per aquells supòsits d’estada irregular, atès que responen a l’aplicació dels procediments d’estrangeria dels principis de proporcionalitat i motivació de les resolucions que es puguin emetre, en relació amb l’establert respecte la sanció de multa per estada irregular i respecte la sortida obligatòria amb l’advertència de compliment voluntari, en el termini que s’estableixi, que en cap cas podrà ser superior a 15 dies. 

En aquest sentit, consideren que la sentència ha de ser valorada pels Jutjats i Tribunals que l’apliquin, conforme a dret i en base a les al·legacions que es realitzin. I així mateix, consideren que es podran proposar noves qüestions de previ pronunciament per part del TJUE, en les vistes i en els recursos d’apel·lació, per ajudar en la interpretació del tema objecte de la controvèrsia, conforme a dret. 

Argumentari davant la possibilitat d’aplicació de la STJUE de 23 d’abril als concrets casos litigiosos: 

En relació amb la Directiva 2008/115/CE, del Parlament Europeu i del Consell, relativa a les normes i procediments comuns en els estats membres pel retorn dels nacionals de tercers estats en situació irregular, aquest argumentari estableix una sèrie de respostes davant aquestes situacions, entre les que trobem;

• En primer lloc, te prioritat l’opció del retorn voluntari, com a mesura principal i desitjable, tal i com estableix la directiva; la qual considera que s’ha de concedir un termini adequat per tal que es pugui realitzar la sortida de forma voluntària, per aquells supòsits d’estada en situació irregular. 

• En segon lloc, i per aquells supòsits més greus o d’incompliment del termini de sortida voluntària, s’adoptarà l’expulsió i es podran adoptar mesures que limitin certs drets, entre ells la privació de llibertat. 

•  I en tercer lloc, i per aquells supòsits que no sigui possible l’expulsió de l’estranger, es podran concedir autoritzacions de contingut humanitari o similar, que permetin a la persona estrangera l’estada temporal dintre del territori nacional.

En aquest sentit, de la conclusió del TJUE, podem extreure que la qüestió plantejada resulta incompleta, a l’acotar la sanció de multa; el que comporta que en el sistema espanyol la resolució que sanciona l’estada en situació irregular, no conté només una multa econòmica, sinó també l’obligació legal d’abandonar el territori nacional dins el termini màxim de 15 dies, i amb l’advertència d’un altre sanció d’expulsió en cas d’incompliment d’aquesta. 

En aquesta línia, i per tal de poder matisar la qüestió plantejada pel Tribunal Superior de Justícia del País Basc, i la resposta del TJUE, cal tenir en compte, 

• Que el TSJ del País Basc, va formular una qüestió establint que “lo excluyente en el momento inicial de la fijación de la sanción por la estancia irregular -multa/expulsión- no impide lo sucesivo en el tiempo“, i que el TJUE va considerar que el concepte “excluyente” en la qüestió plantejada o no estava correctament plantejat o no es va entendre de forma correcte. 

• I que la decisió de retorn no s’aplaça, sinó que la mateixa ordre de retorn o sortida obligatòria, ja ve acompanyada de la sanció de multa; però no obstant, deixen per una segona fase l’execució en casos d’incompliment; atès que fins i tot en el nostre sistema pot ser més perjudicial, al resoldre una resolució de retorn a la que s’hi acompanya una multa econòmica.

Tornant a la directiva, citar que aquesta permet dissenyar el procediment de la decisió de retorn en una única fase, però sobretot el que obliga és que el procediment permeti a la persona estrangera l’opció de sortida o el retorn voluntari; i que només en cas d’incompliment s’obri la segona fase d’expulsió o execució. 

Tanmateix, observant el sistema espanyol, i la duplicitat de procediments, citar que en aquells supòsits d’estada irregular, únicament serà el procediment ordinari el que permetrà la possibilitat de retorn voluntari que estableix la directiva, i sense prohibició d’entrada. En canvi, si s’escollís el procediment preferent, han considerat que aquest vulnera l’esperit i contingut de la directiva, i també vulnera el dret de la persona estrangera a optar per la sortida voluntària, en aquells supòsits de produir-se una decisió definitiva de retorn i sempre que no pugui ser autoritzat per les raons excepcionals citades anteriorment. 

Per aquesta raó, la Sentència del TJUE no varia la tesi creada per la doctrina del Tribunal Suprem i els Tribunals Superiors de Justícia, durant els anys previs a aquesta directiva, com tampoc els posteriors quan ja havia desplegat els seus efectes. 

I finalment, i fent una menció a la irretroactivitat de la sentència per aquells procediments iniciats abans del 23 d’Abril de 2015, no s’aplicarà en l’àmbit sancionador la doctrina o interpretació de la Llei de forma retroactiva, encara que els canvis s’hagin produït en la interpretació de la llei.



sed adipiscing commodo suscipit diam porta. nec