Nous delictes informàtics - portàtil

Les noves tecnologies i l’aparició dels anomenats delictes informàtics

Les noves tecnologies han influït en molts aspectes de la nostra vida quotidiana, fins al punt en convertir-se en unes eines que no podem prescindir i que ens en beneficiem dia a dia.

Internet ha suposat una forma més senzilla d’exercir els nostres drets de llibertat d’expressió o llibertat d’informació, entre d’altres, però també facilita que es cometin determinades conductes que poden atemptar contra la pròpia imatge, intimitat, honor i protecció de les dades personals.

El legislador, per adaptar-se a aquesta nova realitat social, ha volgut incorporar en el nostre ordenament jurídic un seguit de delictes que es realitzen aprofitant-se de l’existència de vies telemàtiques, coneguts popularment com a delictes informàtics. A continuació, exposarem els principals delictes informàtics que es presenten en l’actualitat.

SEXTING O REVENGE PORN

L’article 197.7 del Codi Penal castiga amb una pena de presó de tres mesos a un any, o una multa de sis mesos a dotze mesos, quan una persona difon en una xara social imatges o gravacions de vídeo íntimes d’una persona que no ha autoritzat aquesta difusió, provocant d’aquesta manera un detriment a la seva intimitat.

L’experiència ens ha mostrat que normalment, aquest delicte el comet un examant, amb l’ànim de venjar-se de la seva parella (revenge porn), difon imatges que mai no van ser obtingudes per la seva visió per a terceres persones alienes a la relació i que, una vegada incorporades a una xarxa social, multipliquen exponencialment el mal generat a la intimitat d’una persona que només concebia un destinatari per a la seva visió.

Per altra banda, l’article 171 del Codi Penal, també castiga aquell que exigeix a un altra, una recompensa sota l’amenaça de revelar o difondre fets referents a la seva vida privada o relacions familiars que no són públicament coneguts i puguin afectar a la seva fama. La pena prevista per aquesta conducta, és la de presó de dos a quatre anys, si ha aconseguit l’entrega de tot o part del que ha exigit, o amb la de quatre mesos a dos anys, si no ho ha aconseguit.

STALKING O ASSETJAMENT

L’assetjament és aquella acció en que sense produir-se necessàriament l’anunci explícit o no de la intenció de causar algun mal (amenaces) o utilitzar la violència per coartar la llibertat de la víctima (coaccions), es produeixen conductes reiterades per mitjà de les quals es menysprea greument la llibertat i el sentiment de seguretat de la víctima, a la qual se sotmet a persecucions o vigilàncies constants, trucades reiterades, o altres actes continuats de fustigació, alterant el desenvolupament de la seva vida quotidiana.

Aquest assetjament es castiga, segons l’article 172 del Codi Penal, amb la pena de presó de tres mesos a dos anys o multa de sis a vint-i-quatre mesos, regulant quatre tipus de comportaments que descriuen aquest assetjament:

  • La vigilància, persecució o el fet de buscar el contacte físic de la persona.
  • Establir o intentar establir un contacte amb la persona a través de qualsevol mitjà de comunicació, o per mitjà de terceres persones.
  • Mitjançant l’ús indegut de les seves dades personals, adquireixi productes o serveis, o faci que terceres persones es posin en contacte amb ella.
  • Atempti contra la seva llibertat o contra el seu patrimoni, o contra els d’una altra persona pròxima a ella.

Aquests comportaments han de tenir una certa prolongació en el temps i és compatible amb la combinació de les diferents maneres d’assetjament descrites en els quatre apartats del precepte, com podria ser la suma de diversos acostaments físics amb l’enviament de missatges utilitzant les xarxes socials.

Aplicacions del mòbil

CIBERBULLYNG O L’ASSETJAMENT ESCOLAR EN LÍNIA

El bullying es defineix com una forma de maltractament físic, verbal o psicològic que es produeix entre alumnes, i es caracteritza, com a norma general, per tenir una continuïtat en el temps, a diferència amb els incidents violents aïllats i ocasionats entre alumnes o estudiants.

Aquest assetjament continuat, pot consistir en amenaces, vexacions, coaccions, insults, aïllament deliberat… en definitiva, en una sèrie de conductes de fustigació, que persegueixen acovardir, intimidar o atemorir a la víctima, situacions que actualment també es donen mitjançant les aplicacions i xarxes socials utilitzades pels més joves.

En l’àmbit penal, aquestes accions es troben penades individualment, però també per l’article 173.1 del Codi Penal, imposant la pena de presó de sis mesos a dos anys, a aquella persona qui infligeix un tracte degradant a una altra persona, provocant un greu detriment a la seva integritat moral.

DELICTE DE DESCOBRIMENT I REVELACIÓ DE SECRETS I DELICTE D’INTERCEPCIÓ DE COMUNICACIONS

El delicte de descobriment de secrets, segons l’article 197.1 del Codi Penal, es castiga amb la pena de presó d’un any a quatre anys i multa de dotze a vint-i-quatre mesos, aquella persona que per descobrir els secrets o vulnerar la intimitat d’una altra, sense el seu consentiment, s’apoderi dels seus documents, cartes, missatges de correu electrònic o altres documents o efectes personals.

Per altra banda, el mateix article també castiga el que intercepti les telecomunicacions o utilitzi tècniques per escoltar i gravar un so o unes imatges de qualsevol altra persona, també vulnerant la seva intimitat.

Aquesta conducta consisteix en captar dades protegides quan es transmetin per un senyal de telecomunicació, per exemple, una conversa telefònica o gravar una conversa que mantenen unes persones en una habitació o un despatx. No es castiga el fet d’escoltar personalment la conversa, sinó utilitzar mitjans per captar i emmagatzemar aquesta informació sense el consentiment de les altres persones. Tot i així, no és delicte si hi ha consentiment, com quan gravem una conversa telefònica en la qual participem o quan la gravació es realitza en exercici d’un dret, ofici o càrrec.

Per altra banda, l’article 197.2 del Codi Penal, preveu el delicte de descobriment i revelació de secrets quan les dades es troben en suports electrònics. Qui, sense estar autoritzat, s’apodera, utilitza o modifica les dades reservades o de caràcter personal o familiar d’un altre que es troben registrats en fitxers o suports informàtics, en perjudici d’un tercer o del mateix titular de les dades, serà castigat amb la pena de presó d’un any a quatre anys i multa de dotze a vint-i-quatre mesos.

ACCÉS A ALTRES DADES O INFORMACIONS QUE PODEN AFECTAR A LA PRIVACITAT

Un altre delicte que afecta a la privacitat de les nostres dades en els suports informàtics, és la intrusió informàtica, castigat per l’article 197 bis del Codi Penal en la pena de presó de sis mesos a dos anys.

Es castiga a la persona que per qualsevol mitjà o procediment, vulnerant les mesures de seguretat establertes per impedir-ho i sense estar degudament autoritzat, accedeixi o faciliti l’accés a una altra persona del conjunt o part de les dades d’un sistema d’informació, o es mantingui connectat en aquest contra la voluntat de qui tingui el dret legítim a excloure’l. 

Com podem observar, amb el desenvolupament informàtic, han aparegut determinats comportaments  que poden atemptar contra els nostres drets. Per això, el nostre legislador no s’ha mostrat indiferent davant l’aparició dels denominats delictes informàtics, incorporant en el nostre ordenament jurídic un seguit de modificacions rellevants i substancials per castigar determinades conductes delictives mitjançant la utilització de les noves tecnologies o les xarxes socials.

Com et podem ajudar?

GIROLEX ESPAI JURÍDIC sempre estarà a la seva disposició per qualsevol consulta o aclariment al respecte.



odio nec Donec nunc leo et, efficitur. dapibus lectus neque. libero