Llei de la segona oportunitat

La Llei de la segona oportunitat, una ajuda a les persones endeutades

Des de l’any 2015 existeix a Espanya un mecanisme legal que ofereix als particulars la possibilitat de superar una mala situació econòmica a través del benefici d’exoneració, que permet que determinats crèdits s’extingeixin i el deutor pugui iniciar de nou la seva activitat professional o empresarial.

Aquest mecanisme va ser introduït pel Reial Decret 1/2015 de 27 de febrer de mecanisme de segona oportunitat, reducció de la carga financera i altre mesures d’ordre social, i la posterior Llei 25/2015, de 28 de juliol.

El darrer article publicat a la nostra pàgina web, parlàvem del concurs de creditors, un procediment amb la finalitat de buscar una solució a la situació d’insolvència del deutor respecte els seus creditors. En aquest article, ens centrarem en el mecanisme de la segona oportunitat.

Quin és l’objectiu del Reial Decret?

L’objectiu d’aquesta Llei, com el nom indica, és donar a les persones físiques sobre endeutades una segona oportunitat per emprendre de nou o començar de zero, malgrat trobar-se en una situació d’insolvència empresarial o personal.

La finalitat, és donar la oportunitat de tornar encarrilar novament la seva vida i, fins i tot, tornar-se a arriscar a noves iniciatives sense arrossegar indefinidament uns deutes que mai podran fer front.

Segons l’exposició de motius de la Llei:

“La experiencia ha demostrado que cuando no existen mecanismos de segunda oportunidad se producen desincentivos claros a acometer nuevas actividades e incluso a permanecer en el circuito regular de la economía. Ello no favorece obviamente al propio deudor, pero tampoco a los acreedores ya sean públicos o privados. Al contrario, los mecanismos de segunda oportunidad son desincentivadores de la economía sumergida y favorecedores de una cultura empresarial que siempre redundará en beneficio del empleo”.

Qui pot beneficiar-se de la Llei de la segona oportunitat?

A partir de l’entrada en vigor de la Llei de la segona oportunitat, es va començar a donar el mateix tractament als concursos de creditors de les persones jurídiques al de les persones naturals, introduint l’article 178 bis a la Llei Concursal que regula l’accés al benefici d’exoneració dels deutes.

Per tant, és un mecanisme específicament pensat per particulars, consumidors, autònoms, avaladors o petits empresaris que es troben en una situació d’insolvència, és a dir, que no puguin fer front dels deutes que arrosseguen.

Requisits per beneficiar-se del mecanisme de segona oportunitat

El sistema d’exoneració judicial que preveu la Llei de la segona oportunitat, té en compte l’historial del deutor, és a dir, no és un instrument que permeti lliurar-se simplement dels pagaments, sinó un auxili a qui ha demostrat ser un deutor de bona fe.

Per determinar si un deutor pot ser considerat de bona fe i li sigui concedit benefici d’exoneració dels deutes, l’article 178 bis de la Llei Concursa, estableix un seguit de requisits:

  1. Que el concurs no s’hagi declarat culpable.
  2. Que el deutor no hagi sigut condemnat per delictes contra el patrimoni, delictes socioeconòmics o falsedat documental, contra Hisenda Pública i Seguretat Social, o contra els treballadors dins dels 10 anys anteriors a la declaració de concurs.
  3. Que el deutor hagi satisfet els crèdits contra la massa i els crèdits concursals privilegiats.
  4. Que hagi celebrat o, al menys, intentat celebrar un acord extrajudicial de pagaments. En el cas de no haver intentat un acord extrajudicial de pagaments previ, hagi satisfet, al menys, el 25 per cent de l’import dels crèdits concursals ordinaris.
  5. Que, alternativament al requisit anterior, accepti sotmetre’s a un pla de pagaments, que compleixi les obligacions de col·laboració i informació de l’article 42 de la Llei Concursal, que no hagi obtingut el benefici d’exoneració en els últims 10 anys i no hagi rebutjat una oferta de feina adequada a les seves capacitats dins dels 4 anys anteriors a la declaració de concurs.

 

Tot i així, les persones que tinguin un deute superior a 5 milions d’euros, no es podran emparar en aquesta Llei.

Passos a seguir per aconseguir l’exoneració del romanent del deute

El procés per aconseguir que s’acordi l’exoneració s’estructura en dues fases:

Fase extrajudicial a través d’un mediador concursal

L’objectiu d’aquesta primera fase és intentar arribar a un acord extrajudicial de pagament amb els creditors.

Aquest acord podria consistir en l’ajornament dels deutes per un determinat període, fins a un màxim de 10 anys, o pactar una rebaixa de la quantia del deute per assegurar el seu pagament, segons la capacitat econòmica del deutor.

Aquest acord extrajudicial de pagament, s’ha de presentar en el notari que correspon per localitat, que nomenarà un mediador concursal perquè dugui a terme les negociacions amb els creditors en relació a la proposta de pagaments.

En el cas que els creditors acceptin la proposta del pla de pagaments, el notari l’elevarà a públic i el deutor quedarà obligat a complir amb el pla de pagament que s’hagi establert. En cas que no l’acceptin, el mediador concursal procedirà a sol·licitar el concurs de creditors.

Fase judicial de concurs consecutiu

Un cop sol·licitat el concurs de creditors, el Jutge procedirà, en el seu cas, a dictar la Interlocutòria de declaració de concurs i el mediador concursal passarà a ser l’administrador concursal perquè gestioni el concurs.

Quan el concurs finalitzi, normalment perquè s’han liquidat tots els béns en benefici dels creditors o perquè ja no existeixen més béns a liquidar, es podrà sol·licitar l’exoneració de tot o part del deute restant, presentant la corresponent sol·licitud al Jutge del concurs.

De quins deutes pot el deutor alliberar-se?

A través de la Llei de segona oportunitat el deutor pot alliberar-se dels deutes que no s’han pogut satisfer amb la liquidació del seu patrimoni, tot i que a la pràctica, no es produeix un alliberament total.

Els deutes que queden exonerats són:

  • La part insatisfeta dels crèdits ordinaris i subordinats, exceptuant els de dret públic i per aliments (per exemple, deutes amb proveïdors, préstecs bancaris que no estiguin garantits amb hipoteques)
  • La part dels crèdits privilegiats especials que no s’hagin pogut satisfer amb l’execució de la garantia, llevat que quedés inclosa, segons la seva naturalesa, en alguna categoria diferent de la del crèdit ordinari o subordinat.

En contra, els següents deutes no són objecte d’exoneració:

  • Els crèdits contra la massa.
  • Els crèdits privilegiats.
  • Els crèdits de dret públic.
  • Els crèdits per aliments.

 

Això suposa, que els crèdits que es van contraent durant la tramitació del concurs i els crèdits amb els treballadors, Agència Tributària, Seguretat Social, així com la pensió d’aliments als fills en cas d’estar divorciat, seguiran persistint si no els hem satisfet.

Per tal de facilitar el pagament dels crèdits que no han sigut exonerats, la Llei preveu que el deutor es sotmeti a un pla de pagaments en el termini de cinc anys. Si en aquest termini no ha pogut complir amb el pla de pagament, prèvia audiència dels creditors i atenent a les circumstància de cada cas, el deutor pot obtenir l’exoneració definitiva.

Com et podem ajudar?

GIROLEX ESPAI JURÍDIC sempre estarà a la seva disposició per qualsevol consulta o aclariment al respecte.

 

 



eget felis odio Praesent lectus ipsum