La nova doctrina del Tribunal Suprem estableix que qualsevol contacte corporal no consentit¹ constitueix delicte d’abús sexual, en contradicció amb les anteriors interpretacions del Tribunal Suprem.

Els fets referits ala sentència van succeïr a Cordoba a l’Agost de 2015 on l’acusat va fregar momentàniament la zona del pit i la cintura a la recorrent quan aquesta intentava agafar les claus del lavabo de senyores, després que hagués intentat seguir-la fins allà i intentat entrar dins amb ella.

La sentència de l’Audiència Provincial de Cordoba va manifestar que els fets provats eren “insuficients” per fonamentar una condemna per el delicte d’abús sexual donat que no es recollia el comportament de naturalesa sexual ni el requisit subjectiu del delicte (d’ànim o propòsit d’obtenir una satisfacció sexual a costa d’una altra).

Els fets provats de l’esmentada sentència del Suprem són els següents: una dona qui està en companyia del seu marit i altres amics a un bar i es troben l’acusat qui després d’intentar entrar al lavabo amb ella i de treure-li la clau del mateix li toca la cintura i un pit, sense que aquesta consentís l’entrada al bany ni el tocament.

En aquest cas ni el Jutjat Penal ni la Audiència Provincial van considerar els fets com a delicte, es varen provar els tocaments però no la intenció de l’acusat per la qual cosa no es va provar el propòsit libidinòs i al no estar tipificada penalment la falta de vexacions injustes s’absol a l’acusat.

En aquest sentit el Tribunal absol l’acusat dels fets ja que la possibilitat de convertir una sentència absolutòria en condemnatòria en instància cassacional només sería possible després d’un control de legalitat respecte al judici de subsunció sense modificar els fets provats ni apreciar elements subjectius del delicte ja que ens els fets provats de la sentència de 1ª instància no s’expressa amb claredat les dades relacionades amb els fets, suficients per acreditar l’existència d’abús sexual.

L’acusació particular va demanar que els fets es subsumissin en delicte de coaccions lleus, però al èsser sol·licitat a l’instància cassacional per 1r cop no es podria condemnar per delicte lleu de coaccions sinò per delicte d’abús sexual.

D’aquesta manera el Tribunal Suprem fixa aquesta nova doctrina manifestant que “Cualquier acción que implique un contacto corporal inconsentido con significación sexual, en la que concurra el ánimo tendencial ya aludido, implica un ataque a la libertad sexual de la persona que lo sufre y, como tal, ha de ser constitutivo de un delito de abuso sexual previsto y penado en el artículo 181 CP; sin perjuicio de que la mayor o menor gravedad de dicha acción tenga reflejo en la individualización de la pena”.

Aquesta nova interpretació dista d’anteriors interpretacions com la del 13 de Juliol de 2017 “El TS considera que cuando de los hechos probados se deduzca que se está en presencia de leves tocamientos externos a través de la ropa, de forma fugaz y episódica, sin que exista reiteración de tal roce o tocamiento ni prueba que lo pueda acreditar, los hechos constituirían una falta de vejación injusta” o la del 28 d’Octubre de 2015 “El Tribunal aprecia un delito de coacciones leves, anteriormente tipificado como falta de vejaciones injustas, por tener mayor relevancia la ofensa a la dignidad de la víctima que su indemnidad sexual, al cometerse los hechos de forma fugaz, sorpresiva y sin violencia, aunque concurra el ingrediente sexual del tocamiento de una parte del cuerpo”

Aquest canvi interpretatiu produeix un enduriment de les penes per aquest tipus de conductes. Amb l’anterior interpretació aquest tipus de conductes constituïen delictes lleus de coaccions tipificats a l’article 172.3 del Codi Penal amb penes de 1 a 3 mesos de multa. La nova doctrina fixada pel Suprem suposa que aquestes conductes seran tipificades com a delictes d’abús sexual de l’article 181 del Codi Penal amb penes de 1 a 3 anys de presò o alternativament multa de 18 a 24 mesos.

El Tribunal Suprem ressalta que el tipus penal d’abús sexual de l’article 181 del Codi Penal exigeix com a requisits, un element subjectiu de contacte corporal, tocament impúdic o qualsevol altre exteriorització o materialització amb significat sexual. Aquest contacte corporal segons els magistrats pot ser executat directament per el subjectiu actiu sobre el cos del subjecte passiu o pot ser ordenat per el primer per a que el subjecte passiu ho realitzi sobre el seu propi cos sempre que el mateix sigui imposat. Per altre banda també es requereix l’element subjectiu d’ànim o propòsit d’obtenir una satisfacció sexual a costa d’una altra.

Per a la Sala si concorren els requists del delicte d’abús sexual (article 181 Codi Penal) encara que el fet hagi sigut momentani seria subsumible en el delicte d’abús sexual i no en el delicte de coaccions lleus de l’article 172.3 del Codi Penal.

En resum, la nova doctrina comportarà un enduriment de penes significatiu contemplant la pena de presò com a mesura punitiva per aquest tipus de conductes independentment de la intensitat de la conducta en contradicció amb les anteriors interpretacions on es valorava la mateixa a efectes de determinar-ne el tipus penal i en cas que aquestes fossin de caràcter lleu únicament comportaven penes de multa (a excepció de si es tractava dels supòsits de l’article 173.2 del Codi Penal, que la perjudicada fos conyuge o persona lligada amb relació d’afectivitat análoga, descendents, ascendents, germans, menors o persones discapacitades que requereixen especial atenció, en aquests casos es contemplava com a pena alternativa els treballs en benefici de la comunitat o la pena de localització permanent)

Més enllà de les conseqüencies a efectes punitius (en quant les penes que queden agreujades), la decisió del Tribunal Suprem suposa un canvi de terminologia important, dites conductes passen de coaccions lleus a abusos sexuals de forma que a nivell social cada cop es considera més important qualsevol acció sexual en contra de la voluntat de les dones.

1Entenem com a contacte corporal no consentit aquell amb significat sexual amb el propòsit d’obtenir la satisfacció sexual a costa d’un altre.