20 set. La nova figura del fals autònom en empreses de repartiment a domicili

La història dels riders de l’empresa de repartiment a domicili Deliveroo, està sent d’allò més rocambolesca. Segons la sentència 244/2018 del jutjat social nº6 de València, es va declarar que existia una relació laboral entre un rider que havia treballat per Deliveroo davant la negativa de l’empresa, que defensava que el vincle entre ambdues parts eren tant sols mercantil. Tot i que la sentència es pot recórrer, és bastant improbable que el recurs pugui tirar endavant.

Aquesta sentència és una solució antiga a un problema antic ja que, hi ha hagut una extensa jurisprudència que mostra com determinades relacions mercantils han estat declarades com a laborals pels tribunals i les empreses han d’estar alerta. En aquest sentit, hi va haver una sentència del Tribunal Suprem el 2018 i una altra el novembre del 2017 que senten precedents.

Davant d’aquesta problemàtica, l’únic que ha canviat és el canal, una aplicació telefònica, però això no canvia res ja que, segueix sent la prestació de serveis d’un individu a un altre per compte aliè i amb dependència. És en les situacions en les que no està clar si hi ha relació laboral o no, on la dependència i alienitat inclinen la balança cap a un costat o cap a l’altre. I en el cas concret de Deliveroo, és evident que aquests elements concorrien.

El fet provat número 8 de l’esmentada sentència demostra la relació de dependència ja que és un correu electrònic ple d’instruccions que ocupa fins a 4 pàgines i mitja. En el correu es demostra que els riders tenen horari, un lloc on desenvolupar les seves tasques, una determinada roba de feina, han de preavisar per agafar vacances…

Ara, el model de contractació que ha tirat endavant Deliveroo és el TRADE per tal de complir amb la normativa vigent.